La transición menopáusica favorece cambios en la composición corporal. Analizamos los factores hormonales implicados y las estrategias nutricionales eficaces.

Durant la menopausa, moltes dones experimenten un augment de pes, especialment a la zona abdominal. Tot i que sol atribuir-se exclusivament a “les hormones”, el fenomen és més complex. La disminució d’estrògens, els canvis a la massa muscular i les adaptacions metabòliques influeixen significativament. Revisem què passa i com intervenir de manera efectiva.

Adriana Martín Peral – Unitat de Nutrició Neolife

Canvis hormonals a la menopausa: què passa realment?

La menopausa es caracteritza pel descens progressiu d’estrògens, especialment estradiol. Aquest canvi hormonal impacta a:

• Redistribució del greix corporal cap a un patró més androide
• Disminució de la despesa energètica basal.
• Major resistència a la insulina.
• Augment del risc cardiometabòlic.

Els estrògens tenen un paper protector a nivell metabòlic. El seu descens afavoreix una acumulació més gran de greix visceral, metabòlicament més actiu i associat a inflamació.

És només un problema hormonal?

No pas exclusivament. A més del canvi hormonal, hi intervenen altres factors:

• Pèrdua de massa muscular (sarcopènia)

AA partir dels 40-50 anys es produeix una disminució progressiva de massa muscular si no hi ha estímul de força. Atès que el múscul és teixit metabòlicament actiu, la seva reducció disminueix la despesa energètica diària.

• Disminució de la despesa energètica total

Més activitat física espontània, canvis en el son i augment de l’estrès contribueixen a un balanç energètic positiu mantingut.

• Canvis en gana i sacietat

Algunes dones refereixen més apetència per aliments energèticament densos, possiblement relacionats amb fluctuacions hormonals i alteracions del son.

Estratègies nutricionals amb suport científic

• Prioritzar proteïna adequada: una ingesta de proteïna suficient (aprox. 1,2–1,6 g/kg/dia segons perfil) ajuda a:
  • Preservar massa muscular.
  • Millorar la sacietat.
  • Afavorir el control glucèmic.

Distribuir la proteïna al llarg del dia optimitza la síntesi proteica muscular.

• Entrenament de força + nutrició: l’exercici de força és clau per contrarestar la pèrdua muscular associada a l’edat i la menopausa. La seva combinació amb una ingesta proteica adequada millora la composició corporal més enllà del simple pes en bàscula.
• Control de la densitat energètica: reduir aliments ultraprocessats i prioritzar:
  • Verdures i hortalisses.
  • Fruta entera.
  • Llegums
  • Greixos saludables (AOVE, fruits secs).
  • Fonts de proteïna magra.

Això permet mantenir sacietat amb menor càrrega calòrica.

• Fibra i salut metabòlica: una ingesta elevada de fibra (25–35 g/dia) millora:
  • Sensibilitat a la insulina.
  • Perfil lipídic.
  • Salut intestinal.

La microbiota també sembla tenir un paper rellevant en la regulació del pes en aquesta etapa.

Somni i estrès

La privació de son s’associa amb més resistència a la insulina i més gana. La intervenció ha de ser integral.

El que NO funciona

• Dietes extremadament restrictives mantingudes en el temps.
• Eliminació completa de grups alimentaris sense indicació clínica.
• Centrar-se exclusivament en el pes sense avaluar la composició corporal.

A menopausa, l’objectiu ha de ser millorar composició corporal i salut metabòlica, no només reduir quilos.

Conclusió

El guany de pes a la menopausa no és inevitable, però sí que requereix un enfocament diferent. La combinació de nutrició adequada, entrenament de força i abordatge integral de l’estil de vida permet millorar la composició corporal i reduir el risc cardiometabòlic en aquesta etapa.

BIBLIOGRAFIA

(1) Lovejoy JC et al. Increased visceral fat and decreased energy expenditure during menopause.

(2) Lizcano F, Guzmán G. Estrogen deficiency and the origin of obesity during menopause.

(3) Stuenkel CA et al. Treatment of symptoms of menopause.

(4) Messier V et al. Menopause and sarcopenia: impact on metabolic health.

Segurament han sentit a parlar de medicaments com Ozempic, Wegovy o Mounjaro, que es fan servir principalment per baixar de pes o controlar la glucosa en persones amb diabetis.

Però, sabien que aquestes teràpies podrien estar obrint noves portes al camp de la longevitat? Volem explicar-los com aquestes petites injeccions setmanals poden tenir efectes poderosos més enllà del que imaginàvem en un inici…

Dra. Yéssica Sánchez – Equip Mèdic Neolife

Menys inflamació, més vitalitat i… cor en forma

La inflamació crònica, aquest procés silenciós que moltes vegades no notem, però que perjudica progressivament el nostre cos, és un dels principals acceleradors de l’envelliment. És present en malalties com l’Alzheimer, alguns tipus de càncer i patologies cardiovasculars.

Semaglutida, coneguda comercialment com Ozempic® o Wegovy®, no només contribueix a la pèrdua de pes, sinó que també redueix la inflamació de manera significativa. Estudis han demostrat que pot disminuir marcadors inflamatoris (com la proteïna C reactiva (PCR)) fins a un 43%, fins i tot més enllà de l’efecte de pèrdua de pes.

Aquesta acció antiinflamatòria es potencia especialment gràcies a la reducció del greix visceral, el tipus de greix més perillós per la seva estreta relació amb el risc cardiometabòlic. Per aquest motiu, semaglutida s’utilitza cada cop més en persones amb sobrepès o obesitat, encara que no siguin diabètiques, com a part d’una estratègia integral per millorar la salut metabòlica i reduir la inflamació sistèmica.
La frase original inclou adreces d’interès de format. Tot i això, no tots els marcadors s’apliquen a la traducció

S’ha observat que la semaglutida redueix la inflamació vascular i cardíaca, fet que es tradueix en una millor funció endotelial, menor adhesió de leucòcits (cèl·lules immunitàries) i una disminució en l’expressió de molècules proinflamatòries com ICAM-1 i VCAM-1. També s’ha associat amb una reducció de la inflamació miocàrdica, cosa que pot ajudar a revertir la rarefacció microvascular (la pèrdua de capil·lars i arterioles que compromet la microcirculació i és típica de la síndrome metabòlica).

Tot això es tradueix en una menor rigidesa arterial, millor perfusió tissular (reg sanguini) i reducció del risc d’esdeveniments cardiovasculars, com l’infart de miocardi. A més, diversos estudis han demostrat que la semaglutida redueix la incidència d’esdeveniments cardiovasculars més grans (mort cardiovascular, infart o ictus) en persones amb obesitat o diabetis tipus 2.

Cervell protegit

A nivell cerebral, diversos estudis mostren que aquests tractaments podrien disminuir el risc de deteriorament cognitiu i Alzheimer, fins i tot en persones sense diabetis. Actualment s’estan investigant com a possibles aliats per conservar la memòria i prevenir el dany cerebral relacionat amb l’edat. Això és perquè, en reduir la inflamació vascular, es restaura la integritat de la unitat neurovascular.

En models animals, GLP‑1 Ras, redueixen plaques d’amiloide, neuroinflamació i indueixen canvis a la microglia que afavoreixen un estat de neuroprotecció. A més, en estudis clínics observacionals amb persones amb diabetis, semaglutida s’associa a una reducció del 40–70% en el risc de diagnòstic d’Alzheimer, i en el cas de persones longeves, l’ús de GLP‑1 es relaciona amb una incidència menor de 42 malalties cròniques, inclosa la demència.

L’estudi en humans que al meu parer és el més interessant consisteix en un recull de set assaigs clínics amb 1.094.761 pacients, tant homes com dones al voltant de 60 anys, seleccionats a través d’una base de dades de pacients nord-americans en seguiment per 3 anys. La cohort de l’estudi va consistir en 17.104 usuaris nous de semaglutida i 1.077.657 nous usuaris d’altres antidiabètics. Es va comparar l’eficàcia de la semaglutida amb cada un dels antidiabètics estudiats.

Tot i l’heterogeneïtat significativa dels receptors d’insulina i semaglutida per les diferents ètnies, edat, sexe, diagnòstic d’obesitat, certes malalties cardiovasculars i factors de risc per a Alzheimer, aquests grups es van equilibrar després d’igualar-ne la puntuació de propensió. Els pacients amb Diabetis Mellitus tipus 2 als quals se’ls va prescriure semaglutida van tenir una probabilitat significativament menor de ser diagnosticats amb Alzheimer durant una visita de seguiment als tres anys, en comparació amb aquells als quals se’ls van prescriure altres antidiabètics, independentment del sexe, el gènere i l’obesitat. El risc general als tres anys d’un primer diagnòstic d’Alzheimer va ser gairebé el doble a la població general de més edat.

Energía cel·lular i metabolisme

Aquestes teràpies optimitzen la manera com les nostres cèl·lules usen l’energia, regulen la insulina i cuiden els mitocondris (les “bateries” de les nostres cèl·lules), una cosa essencial per frenar l’envelliment des de dins afavorint un ambient metabòlic saludable. Quan parlem de cuidar la salut mitocondrial cal destacar que, la disfunció mitocondrial és una condició força comuna, 1 de cada 5.000 nascuts vius la presenta. Aquesta condició pot predisposar a una varietat de problemes de salut des de fatiga, debilitat muscular, fins a qüestions més greus com ara trastorns neurològics, metabòlics que impacta en l’assimilació de carbohidrats, greixos i proteïnes augmentant el risc de diabetis, resistència a la insulina, obesitat, síndrome metabòlica, malalties cardiovasculars. Gairebé ningú no parla d’aquesta condició tan freqüent, però és important tenir-la en compte. En persones amb disfunció mitocondrial, la semaglutida ha demostrat proclínicament promoure la biogènesi mitocondrial, redueix l’estrès oxidatiu i activa processos d’autofàgia en múscul i greix.

LLavors ¿son només per perdre pes?

Tenint en compte els punts anteriors, la resposta és un No! Encara que al començament es van distribuir amb aquest enfocament, ara els científics els estan estudiant com a possibles eines antienvelliment. En el futur podrien formar part de programes de prevenció, salut cerebral, cardiovascular i metabòlica.

He de prendre´l?

No són per a tothom, però sí que poden ser considerats en persones amb obesitat, prediabets, resistència a la insulina o risc cardiovascular alt. La decisió s’ha de prendre amb un metge que avaluï el seu cas de manera individual. A Neolife estarem encantats d’orientar-vos i personalitzar aquest tractament d’acord amb les vostres necessitats.

BIBLIOGRAFIA

(1) Estato, V., Obadia, N., Chateaubriand, P.H. et al.Semaglutide restores astrocyte–vascular interactions and blood–brain barrier integrity in a model of diet-induced metabolic syndrome. Diabetol Metab Syndr 17, 2 (2025).

(2) William Wang, QuangQiu Wang, Xin Qi, et al. Associations of semaglutide with first-time diagnosis of Alzheimer’s disease in patients with type 2 diabetes: Target trial emulation using nationwide real-world data in the US. Alzheimer’s & Dementia. Vol.20, issue 12 (2024)

(3) Meca AD, Boboc IKS, Mititelu-Tartau L, Bogdan M. Unlocking the Potential: Semaglutide’s Impact on Alzheimer’s and Parkinson’s Disease in Animal Models. Curr Issues Mol Biol. 2024 Jun 13;46(6):5929-5949. doi: 10.3390/cimb46060354. PMID: 38921025; PMCID: PMC11202139.

(4) Guo X, Lei M, Zhao J, Wu M, Ren Z, Yang X, Ouyang C, Liu X, Liu C, Chen Q. Tirzepatide ameliorates spatial learning and memory impairment through modulation of aberrant insulin resistance and inflammation response in diabetic rats. Front Pharmacol. 2023 Aug 28;14:1146960. doi: 10.3389/fphar.2023.1146960. PMID: 37701028; PMCID: PMC10493299.

(5) Shayan Yaghmayee, Atefeh Sadat Moazzeni, Tannaz Jamialahmadi, Sercan Karav, Habib Yaribeygi, Prashant Kesharwani, Amirhossein Sahebkar, Neuroprotective and cognitive benefits of Semaglutide: Insights into the underlying molecular mechanisms, Neuroscience, Volume 579, 2025, Pages 187-197, ISSN 0306-4522

(6) Zheng, Z., Zong, Y., Ma, Y. et al.Glucagon-like peptide-1 receptor: mechanisms and advances in therapy. Sig Transduct Target Ther 9, 234 (2024).

(7) Wang, W., Wang, Q., Qi, X., et al.(2024) Associations of semaglutide with first-time diagnosis of Alzheimer’s disease in patients with type 2 diabetes: Target trial emulation using nationwide real-world data in the US. Alzheimer’s and Dementia 1-12.

(8) Papakonstantinou I, Tsioufis K, Katsi V. Spotlight on the Mechanism of Action of Semaglutide. Curr Issues Mol Biol. 2024 Dec 23;46(12):14514-14541. doi: 10.3390/cimb46120872. PMID: 39728000; PMCID: PMC11674233.