La transición menopáusica favorece cambios en la composición corporal. Analizamos los factores hormonales implicados y las estrategias nutricionales eficaces.

Durant la menopausa, moltes dones experimenten un augment de pes, especialment a la zona abdominal. Tot i que sol atribuir-se exclusivament a “les hormones”, el fenomen és més complex. La disminució d’estrògens, els canvis a la massa muscular i les adaptacions metabòliques influeixen significativament. Revisem què passa i com intervenir de manera efectiva.

Adriana Martín Peral – Unitat de Nutrició Neolife

Canvis hormonals a la menopausa: què passa realment?

La menopausa es caracteritza pel descens progressiu d’estrògens, especialment estradiol. Aquest canvi hormonal impacta a:

• Redistribució del greix corporal cap a un patró més androide
• Disminució de la despesa energètica basal.
• Major resistència a la insulina.
• Augment del risc cardiometabòlic.

Els estrògens tenen un paper protector a nivell metabòlic. El seu descens afavoreix una acumulació més gran de greix visceral, metabòlicament més actiu i associat a inflamació.

És només un problema hormonal?

No pas exclusivament. A més del canvi hormonal, hi intervenen altres factors:

• Pèrdua de massa muscular (sarcopènia)

AA partir dels 40-50 anys es produeix una disminució progressiva de massa muscular si no hi ha estímul de força. Atès que el múscul és teixit metabòlicament actiu, la seva reducció disminueix la despesa energètica diària.

• Disminució de la despesa energètica total

Més activitat física espontània, canvis en el son i augment de l’estrès contribueixen a un balanç energètic positiu mantingut.

• Canvis en gana i sacietat

Algunes dones refereixen més apetència per aliments energèticament densos, possiblement relacionats amb fluctuacions hormonals i alteracions del son.

Estratègies nutricionals amb suport científic

• Prioritzar proteïna adequada: una ingesta de proteïna suficient (aprox. 1,2–1,6 g/kg/dia segons perfil) ajuda a:
  • Preservar massa muscular.
  • Millorar la sacietat.
  • Afavorir el control glucèmic.

Distribuir la proteïna al llarg del dia optimitza la síntesi proteica muscular.

• Entrenament de força + nutrició: l’exercici de força és clau per contrarestar la pèrdua muscular associada a l’edat i la menopausa. La seva combinació amb una ingesta proteica adequada millora la composició corporal més enllà del simple pes en bàscula.
• Control de la densitat energètica: reduir aliments ultraprocessats i prioritzar:
  • Verdures i hortalisses.
  • Fruta entera.
  • Llegums
  • Greixos saludables (AOVE, fruits secs).
  • Fonts de proteïna magra.

Això permet mantenir sacietat amb menor càrrega calòrica.

• Fibra i salut metabòlica: una ingesta elevada de fibra (25–35 g/dia) millora:
  • Sensibilitat a la insulina.
  • Perfil lipídic.
  • Salut intestinal.

La microbiota també sembla tenir un paper rellevant en la regulació del pes en aquesta etapa.

Somni i estrès

La privació de son s’associa amb més resistència a la insulina i més gana. La intervenció ha de ser integral.

El que NO funciona

• Dietes extremadament restrictives mantingudes en el temps.
• Eliminació completa de grups alimentaris sense indicació clínica.
• Centrar-se exclusivament en el pes sense avaluar la composició corporal.

A menopausa, l’objectiu ha de ser millorar composició corporal i salut metabòlica, no només reduir quilos.

Conclusió

El guany de pes a la menopausa no és inevitable, però sí que requereix un enfocament diferent. La combinació de nutrició adequada, entrenament de força i abordatge integral de l’estil de vida permet millorar la composició corporal i reduir el risc cardiometabòlic en aquesta etapa.

BIBLIOGRAFIA

(1) Lovejoy JC et al. Increased visceral fat and decreased energy expenditure during menopause.

(2) Lizcano F, Guzmán G. Estrogen deficiency and the origin of obesity during menopause.

(3) Stuenkel CA et al. Treatment of symptoms of menopause.

(4) Messier V et al. Menopause and sarcopenia: impact on metabolic health.

La entrada Menopausa i guany de pes: el paper real de les hormones i com abordar-lo des de la nutrició se publicó primero en Neolife.

La Teràpia Hormonal en menopausa
El Departament de Salut (HHS) i la FDA han revisat en profunditat l’evidència científica i han decidit retirar les antigues “caixes negres” d’advertiment que acompanyaven molts tractaments hormonals des del 2002.

Durant més de 20 anys, aquells requadres negres advertien d’un possible augment d’infart, ictus, trombosi, càncer de mama i demència a totes les dones que usessin estrògens, independentment de l’edat, del moment en què iniciaven el tractament o del tipus d’hormona utilitzada. Aquestes advertències es basaven sobretot en els primers resultats del famós estudi Women’s Health Initiative (WHI), realitzat en dones de més de 60 anys, moltes amb malaltia cardiovascular prèvia i amb preparats hormonals que avui dia pràcticament estan en desús…

Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife

¿Qué ha decidido exactamente el HHS/FDA?

Després de revisar dècades d’estudis clínics i metaanàlisi, l’HHS ha conclòs que aquests advertiments generalitzats no reflectien el coneixement científic actual i podien estar desanimant moltes dones a rebre un tractament útil per a la salut.

Els punts clau del canvi són l’eliminació de les “caixes negres” de múltiples preparats sistèmics d’estrogen i estrogen-progestagen. El prospecte segueix incloent advertiments, però ja no com un missatge alarmista i global per a totes. També s’afirma que, en dones menors de 60 anys o dins dels 10 anys des de la menopausa, l’evidència global d’assajos clínics indica que la teràpia hormonal redueix esdeveniments de malaltia coronari i mortalitat global, disminueix de forma molt marcada el risc de fractura osteoporòtica i podria reduir el deteriorament cognitiu i malaltia “finestra d’oportunitat”), encara que en aquest punt hi continua havent debat. A més, la FDA ha creat un panell expert específic en menopausa i Teràpia Hormonal a Menopausa (THM) per actualitzar informació adreçada a pacients i professionals, i continuar revisant l’evidència de manera continuada.

Amb això resumim que el missatge oficial ha passat de “eviteu-la llevat que no hi hagi més remei i durant el menor temps possible” a “per a moltes dones joves postmenopàusiques, els beneficis poden superar clarament els riscos si el tractament està ben indicat i supervisat”.

En què es recolza aquesta nova visió?

Com hem dit abans, la revisió de dades inclou metaanàlisi d’assajos clínics que mostren que, en dones que comencen Teràpia Hormonal a Menopausa abans dels 60 anys o dins dels 10 anys després de la menopausa, s’observa una reducció de 30% en malaltia coronària i 30–40% en mortalitat total davant de plau. També es van incloure assajos en dones amb menopausa recent (com l’estudi danès DOPS i altres) que mostren menys esdeveniments cardiovasculars i menys fractures en les dones tractades amb estrogen davant de les no tractades. I per altra banda també es van tenir en compte estudis observacionals i de neuroimatge que suggereixen menor càrrega d’amiloide/tau o menor risc de demència quan la teràpia s’inicia a prop de la menopausa, encara que els resultats no són uniformes i segueixen en investigació.

Tot això ha donat força a la hipòtesi del timing o finestra d’oportunitat: l’efecte de les hormones depèn molt de quan es comencen (edat i anys des de l’última regla), i de quin tipus d’estrogen i progestagen s’usa.

D’altra banda, cal puntualitzar que la Teràpia Hormonal moderna en menopausa es basa en l’ús d’hormones bioidèntiques, principalment progesterona i estradiol, que no són equivalents a les hormones sintètiques comunament anomenades progestàgens i estrògens que també es van incloure en aquests estudis. Aquesta diferència és crítica perquè molts riscos històrics associats a la teràpia hormonal provenen de l’ús de progestines (com el Provera) o estrògens conjugats (com Premarin), molt diferents al perfil biològic de les molècules que el cos humà naturalment produeix o reconeix com poden ser les hormones bioidèntiques.

La superioritat d’aquestes hormones bioidèntiques prové que l’organisme les reconeix com a pròpies, i exerceix efectes específics sobre receptors humans, sense activació col·lateral significativa en eixos no desitjats. Mentre que les progestines i els anomenats “progestàgens” comercials s’uneixen també a receptors androgènics o mineralocorticoides generant efectes secundaris.

Segueixen existint riscs?

Sí, segons el tipus d’hormona, la via d’administració i les característiques de la dona. Algunes hormones poden augmentar el risc de trombosi venosa i ictus, sobretot en dones grans, fumadores, amb obesitat o amb factors de risc previs, i especialment amb estrògens orals a dosis altes.

Alguns esquemes que combinen estrogen amb determinats progestàgens sintètics poden elevar discretament el risc de càncer de mama després d’uns quants anys d’ús continuat. Per això és important decidir-se per estradiol i progesterona amb un bon equilibri i un seguiment adequat. La decisió de tractar una dona concreta ha de continuar sent individualitzada, valorant història personal i familiar.

De fet, diversos experts han criticat que l’entusiasme pels possibles beneficis cardiovasculars i neurològics es pugui interpretar com una “barra lliure” per prescriure hormones a qualsevol dona, és molt important acudir amb un professional de salut expert i actualitzat en el tema.

Què significa això per a vostè com a pacient?

Per a nosaltres a Neolife, és molt important la transparència i el rigor científic quan compartim informació als nostres pacients i, creiem que aquesta actualització obre la porta a converses més honestes i matisades amb les nostres pacients. Així que des de Neolife podem dir-li que si està en perimenopausa o en els primers 10 anys després de la menopausa, tens símptomes molestos (fogots, insomni, sequedat vaginal, canvis d’ànim) o factors de risc d’osteoporosi, podem valorar la Teràpia Hormonal a Menopausa no només com a tractament. Fins i tot si ja han passat molts anys des de la seva menopausa, o té antecedents de trombosi o càncer hormonodependent, probablement prioritzarem altres opcions de tractament considerant que el tipus de tractament (oral, transdèrmic, vaginal), la dosi i la combinació amb progesterona o no, es decideix cas per cas i s’ha d’estudiar bé.

El nostre enfocament a Neolife integra aquestes noves recomanacions avaluant detingudament la història familiar i personal valorant també estudis complementaris. En el nostre maneig preferim estradiol bioidèntic i progesterona micronitzada que són les molècules més ben estudiades i generalment amb millor perfil de seguretat. A més a més, tenim un seguiment estret amb cadascuna de les nostres pacients i tenim revisions regulars per valorar eficàcia, possibles efectes secundaris i canvis en factors de risc. També us oferim acompanyament de l’estil de vida.

En resum, la decisió de l’HHS i la FDA de retirar els antics advertiments “en caixa negra” reconeix per fi el que a Neolife teníem clar d’acord amb la nostra actualització constant: que l’evidència científica actual mostra un panorama molt diferent al de 2002 i que quan s’indica bé i s’inicia en el moment adequat, sinó una salut potent no només i cardiovascular de moltes dones poden donar més vida als anys.

Si està en aquesta etapa vital i té dubtes, apropi’s a nosaltres, el més important és que pugui parlar-ho amb un professional format en teràpia hormonal, que li expliqui opcions, beneficis i riscos amb transparència, i que decideixin junts què és el millor per a vostè.

BIBLIOGRAFIA

(1) S. Department of Health and Human Services. (2024). HHS advances women’s health: Removes misleading FDA warnings on hormone replacement therapy. FDA Press Announcements

(2) Food and Drug Administration. (2025). FDA expert panel on menopause and hormone replacement therapy for women, 07/17/2025. FDA Expert Panels.

(3) Danish Osteoporosis Prevention Study (DOPS)

La entrada La Teràpia Hormonal en menopausa se publicó primero en Neolife.

La melatonina ha passat de ser considerada una “hormona del son” a un modulador sistèmic amb efectes rellevants en la salut cardiovascular, metabòlica, immunitària i cognitiva. Recentment, va sorgir certa controvèrsia després de la publicació de dades observacionals preliminars que suggerien una possible associació entre l’ús prolongat de melatonina i un risc més gran d’insuficiència cardíaca.

Sin embargo, una revisión crítica y un análisis detallado de la información publicada por la American Heart Association (AHA) indican que este tipo de estudios no permite establecer una relación causal y presenta limitaciones importantes. Esto se debe a que se sustentan en bases de datos poblacionales y carece de control sobre factores como la dosis, la duración del consumo, las comorbilidades y la calidad del sueño de los participantes. Estas limitaciones reducen el valor clínico de los resultados, que deben interpretarse como hipótesis generadoras y no como conclusiones definitivas. Es por esto, que desde Neolife queremos divulgar con rigor científico las propiedades beneficiosas que tiene la melatonina más allá de la regulación del ciclo circadiano.

Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife

Més enllà del somni: una molècula clau a l’homeòstasi global

Hasta la fecha, no existen ensayos clínicos aleatorizados que confirmen un efecto adverso directo de la melatonina sobre el sistema cardiovascular. Al contrario, mejorar la calidad del sueño es una de sus principales funciones y con ello reduce el riesgo de hipertensión, diabetes, inflamación y mortalidad cardiovascular.

El que fins ara sí que sabem de la melatonina és que millora la latència del son i la qualitat global especialment l’insomni d’inici. A més, té un efecte antioxidant clar i és un regulador immunitari amb potencial neuroprotecció. I per si no fos poc, té perfil de seguretat superior a les benzodiazepines, no crea dependència ni alteració cognitiva.

En els darrers anys, s’ha descobert que la melatonina té un paper fonamental en l’equilibri del microbioma intestinal obrint noves perspectives terapèutiques. Fins ara se sap que l’intestí conté concentracions de melatonina fins a 400 vegades superiors a les cerebrals, no només es produeix a la glàndula pineal, sinó que també al tracte gastrointestinal, on actua localment sobre receptors entèrics per modular motilitat, immunitat i permeabilitat intestinal. Aquesta producció es duu a terme a través dels mateixos bacteris intestinals que tenen capacitat d’influir en la conversió del triptòfan a serotonina que després es converteix a melatonina afectant directament la producció d’aquesta hormona i la seva acció sistèmica. Això explica perquè els pacients amb disbiosi (alteració de la flora bacteriana intestinal) poden experimentar problemes de son, alteració del ritme circadià i fins i tot estat d’ànim. La melatonina afavoreix el creixement i el manteniment de bacteris beneficiosos com Lactobacillus i Bifidobacterium i redueix espècies bacterianes proinflamatòries (LPS), promovent un estat d’eubiosi (equilibri). Aquesta acció contribueix a disminuir la inflamació intestinal, millorar la integritat de la mucosa i optimitzar la resposta immune.

La melatonina es la única hormona con acción antioxidante, la interacción melatonina – microbiota reduce el estrés oxidativo y los a marcadores inflamatorios (TNF – alfa, IL-6), mejorando la sensibilidad a la insulina, el metabolismo lipídico y la regulación neuroendocrina a través del eje intestino – cerebro.

Múltiples estudis suggereixen beneficis potencials com a coadjuvant en síndrome d’intestí irritable, disbiosi induïda per estrès o antibiòtics, malalties metabòliques (resistència a la insulina i obesitat), i patologies neurodegeneratives com Parkinson i Alzheimer.

Paradoxalment, els mateixos mecanismes que alguns estudis observacionals relacionen amb dany cardiovascular són els que, en evidència fisiològica demostrada, protegeixen l’endoteli i redueixen la inflamació sistèmica. A través de la seva acció antioxidant i la seva influència sobre el microbioma intestinal, la melatonina disminueix la peroxidació de lípids, millora la funció mitocondrial (producció d’ATP que es tradueix en energia), afavoreix un perfil lipídic més saludable, regula la pressió arterial i la variabilitat cardíaca, modula el to autonòmic simpàtic – paras.

La interacció bidireccional entre la melatonina i el microbioma es perfila com un mecanisme essencial per a la regulació de múltiples funcions fisiològiques. Modificar aquest eix obre una via terapèutica prometedora en trastorns inflamatoris, metabòlics i neurològics.

En este contexto, la melatonina trasciende su papel tradicional como regulador del sueño: se comporta como un modulador integral del eje circadiano–inmune–microbiano, con efectos de gran alcance sobre la salud cardiovascular, metabólica y neuroendocrina.

Dit això, el seu impacte global a l’organisme és clarament protector i homeostàtic, especialment quan s’acudeix a professionals de salut per ajustar la dosi i la personalització del tractament. Per a nosaltres a Neolife, la regulació del cicle circadià i el bon descans és un pilar de tractament fonamental amb resultats demostrables en el benestar dels nostres pacients i sabem que, la suplementació amb melatonina pot contribuir a restablir l’equilibri de l’ecosistema intestinal (eubiosi) i actuar com a coadjuvant terapèutic en condicions com el s estrès o determinades malalties metabòliques i neurodegeneratives.

El repte actual a la pràctica clínica a Neolife consisteix a personalitzar-ne l’ús, adaptant-lo a l’edat, el cronotip, l’estat del microbioma intestinal, les comorbiditats i els objectius clínics de cada individu. Mentrestant, continuem en espera de nova evidència, les dades actuals donen suport a una ocupació racional, segura i supervisada de la melatonina sempre dins d’un enfocament global orientat a la salut integral i, per descomptat, a la longevitat saludable.

BIBLIOGRAFIA

(1) Iesanu, M. I., Zahiu, C. D. M., Dogaru, I.-A., Chitimus, D. M., Pircalabioru, G. G., Voiculescu, S. E., Isac, S., Galos, F., Pavel, B., O’Mahony, S. M., & Zagrean, A.-M. (2022). Melatonin–Microbiome Two-Sided Interaction in Dysbiosis-Associated Conditions. Antioxidants, 11(11), 2244. https://doi.org/10.3390/antiox11112244

(2) American Heart Association. Long-term use of melatonin supplements to support sleep may have negative health effects. News release, 3 Nov 2025.

La entrada Melatonina: del somni a l’eix intestí – cervell – cor se publicó primero en Neolife.

Un estudi publicat l’any 2020, que va incloure més de 800 homes seguits des del 2004, va mostrar que la teràpia amb testosterona no s’associa amb més risc de càncer de pròstata. A més, els casos detectats són menys agressius i amb millor pronòstic.

La por al càncer de pròstata no hauria de ser motiu automàtic per negar teràpia de reemplaçament de testosterona en homes hipogonadals, sempre que se segueixin els protocols de control i s’exclogui prèviament malaltia prostàtica oculta.

Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife

Què diu el nou estudi?

Un seguiment a llarg termini d’homes amb nivells de testosterona compatibles amb hipogonadisme (testosterona de 350 ng/dl o 3,5 ng/ml) mostra que la teràpia amb testosterona no incrementa la incidència de càncer de pròstata que per molts anys va ser associada a aquesta teràpia, i, si apareix, tendeix a ser menys.

Què es va estudiar i quins resultats van trobar?

D’una banda, 428 homes van rebre teràpia de testosterona (grup T) i 395 no van rebre teràpia (grup control, CTRL). Les dades són clares, només el 2.8% d’homes tractats amb testosterona va desenvolupar càncer de pròstata, davant de l’11.1% del grup sense tractament amb testosterona.

Fins i tot, al grup tractat amb testosterona, el càncer de pròstata va aparèixer només durant els primers 18 mesos de tractament i la majoria dels tumors van ser de baix grau (menys agressius). En canvi, en el grup sense tractament amb testosterona, els tumors van tendir a ser més invasius i amb més grau d’agressivitat (puntuació de Gleason).

Cal destacar que, en el grup tractat amb testosterona, no hi va haver recurrències ni morts per càncer de pròstata, a diferència del grup control on sí que hi va haver recurrències i 12 morts per càncer de pròstata durant el seguiment. Cal destacar que gairebé tots els homes tractats amb testosterona van poder reprendre el tractament després de ser operats.

Conclusión: ¿Qué implicaciones tiene esto?

Estos datos respaldan la seguridad de la terapia con testosterona en varones adecuadamente seleccionados que durante más de 30 años se ha ido demostrando (p.ej. el estudio TRAVERSE, ya comentado anteriormente en la newsletter de Julio 2024 ‘‘Cómo la TRHB puede reducir la mortalidad y el riesgo de padecer cáncer’’, disipando uno de los grandes temores en la práctica médica y abriendo la puerta a mejorar la calidad de vida de muchos hombres con seguridad y controles periódicos.

Resulta que la testosterona no només sembla segura, sinó també sembla preventiva davant el tan temut càncer de pròstata en associar-se a tumors de menor gravetat sempre que es realitzi adequat seguiment i selecció de pacients.

Los estudios más recientes aportan tranquilidad: no existe una relación entre los niveles endógenos de testosterona y la aparición de cáncer de próstata. Además, la terapia con testosterona exógena tampoco ha mostrado incrementar los niveles de PSA ni el riesgo de desarrollar este tipo de cáncer. De hecho, a diferencia de lo que se pensaba años atrás, se ha observado que el cáncer de próstata de alto grado se asocia con niveles bajos de testosterona en sangre (1).

Hasta ahora los estudios clínicos confirman también que la testosterona no aumenta el riesgo de infarto y que, hasta la fecha, no hay evidencia que vincule su uso con un mayor riesgo de cáncer de próstata, situaciones que alertaban a los médicos sobre la implementación de está terapia. Estos hallazgos coinciden con las recomendaciones de la American Urological Association (AUA), que desde el 2018 ya señalaba que los hombres en tratamiento con testosterona no presentan un riesgo superior de desarrollar cáncer de próstata, algo que estos estudios respaldan con fuerza.

La por al càncer de pròstata no hauria de ser motiu automàtic per negar teràpia de reemplaçament de testosterona en homes hipogonadals, sempre que se segueixin els protocols de control i s’exclogui prèviament malaltia prostàtica oculta.

A Neolife considerem que és útil informar que l’evidència actual no mostra un augment del risc de càncer de pròstata amb testosterona en aquests contextos; emfatitzem la importància d’un seguiment urològic adequat i selecció inicial del pacient personalitzant cada cas.

BIBLIOGRAFIA

(1) Raynaud, J.-P. (2009). Testosterone deficiency syndrome: Treatment and cancer risk. The Journal of Steroid Biochemistry and Molecular Biology , 114(1–2), 96–105.

(2) S. Haider, A. Haider, X. Xu, 376 Prostate Cancer (PCa) Incidence and Severity in 823 Hypogonadal Men With and Without Testosterone Therapy (TTh) in a Controlled, Observational Registry Implying 7,116 Patient-years, The Journal of Sexual Medicine, Volume 17, Issue Supplement_1, January 2020, Page S105, https://doi.org/10.1016/j.jsxm.2019.11.221

La entrada Testosterona i pròstata: aliada o risc real? se publicó primero en Neolife.

La combinació d’estradiol bioidèntic i progesterona micronitzada ha mostrat a la literatura científica nul·la associació amb esdeveniments trombòtics ni augment de càncer de mama.

Els advertiments sobre TRH es remunten a l’any 2002 amb l’estudi WHI (Women’s Health Initiative), que va vincular la teràpia combinada CEE+MPA (Estrògens Conjugats Equins + Medroxiprogesterona) amb un augment en el risc de càncer de mama i esdeveniments cardiovasculars.

Dr. Alfonso Galán – Equip Médic Neolife

Dones amb símptomes debilitants van ser allunyades d’un tractament eficaç per pors infundades, perdent qualitat de vida i protecció òssia i vascular.

El juliol del 2025, la FDA (Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units) va convocar un panell d’experts per reavaluar l’evidència sobre la Teràpia de Reemplaçament Hormonal (TRH) en dones menopàusiques. Aquest fet marca un punt d’inflexió a la narrativa institucional que, durant dècades, ha estat dominada per la por, els “black box warnings” i una percepció errònia de risc.

Des de Neolife celebrem aquest pas com un acte de justícia científica i sanitària, però també com un recordatori de quant dany ha causat la desinformació sobre la TRH. En aquest article analitzem en profunditat les conclusions del panell, els estudis clau discutits i, sobretot, que les formulacions que fem servir a Neolife (estradiol bioidèntic i progesterona micronitzada) no han mostrat cap augment de risc cardiovascular ni de càncer.

Què es va dir al panell de la FDA?

1. Eliminació dels advertiments més severs (“black box warnings”) per a certes formes de TRH.
2. Reconeixement de beneficis abans minimitzats: protecció cardiovascular, millora de la salut òssia, reducció de sufocacions i millora de l’estat d’ànim, especialment en dones menors de 60 anys o els primers 10 anys postmenopausia.
3. Absència de distinció entre tipus de formulacions: una crítica important va ser no diferenciar entre tractaments amb estrògens conjugats equins (CEE) i medroxiprogesterona (MPA), davant d’opcions bioidèntiques.

El llegat del WHI i les seves conseqüències

Els advertiments sobre TRH es remunten a l’any 2002 amb l’estudi WHI (Women’s Health Initiative), que va vincular la teràpia combinada CEE+MPA amb un augment del risc de càncer de mama i esdeveniments cardiovasculars. Però els anys posteriors s’ha comprès que:

• El risc observat no s’aplica a totes les formulacions ni a totes les dones.
• L’inici tardà del tractament (edat mitjana a WHI: 63 anys) va distorsionar els resultats.
• No es van fer servir estrògens bioidèntics ni progesterona micronitzada.

Com a resultat, milions de dones van renunciar a una teràpia beneficiosa, basant-se en pors que avui considerem infundades per a moltes pacients.

Evidència actual: què diu la ciència sobre TRH bioidèntica?

Estudis com E3N (França) han demostrat que l’estradiol bioidèntic combinat amb progesterona micronitzada

Un metaanálisis (Scarabin, 2018) confirma que la combinación más segura es estradiol transdérmico + progesterona micronizada, sin aumento significativo de riesgo tromboembólico.

Diferències entre formulacions

La posició de Neolife: evidència, personalització i seguretat

A Neolife utilitzem TRH de forma personalitzada, amb:

• Estradiol bioidèntic
• Progesterona micronizada
• Monitorització analítica i clínica periòdica

Aquesta combinació ha mostrat a la literatura científica nul·la associació amb esdeveniments trombòtics ni augment de càncer de mama en ús a curt o mitjà termini.

¿I ara qué?

Si la FDA està disposada a reconsiderar les advertències severes sobre la base de l’evidència actual, el pas lògic següent és retractar-se i disculpar-se pel dany ocasionat durant dues dècades. Dones amb símptomes debilitants van ser allunyades d’un tractament eficaç per pors infundades, perdent qualitat de vida i protecció òssia i vascular.

La medicina ha de tenir el valor de rectificar. Avui sabem que la TRH ben indicada, amb formulacions bioidèntiques i personalitzades, és una eina poderosa, eficaç i segura per a moltes dones.

Conclusió

El panell de la FDA marca un canvi de rumb, però encara hi ha camí per fer, molts metges i molts pacients per educar. A Neolife portem anys aplicant un enfocament basat en evidència, allunyats del dogma i amb la seguretat com a prioritat. És el moment de reescriure la narrativa de la TRH, amb ciència, prudència i respecte per la salut femenina.

BIBLIOGRAFIA

(1) Scarabin, P. Y. (2018). Progestogens and venous thromboembolism in menopausal women: an updated oral versus transdermal estrogen meta-analysis. Climacteric, 21(4), 341–345.

(2) Fournier, A. et al. (2008). Use of different postmenopausal hormone therapies and risk of histology- and hormone receptor-defined invasive breast cancer. Journal of Clinical Oncology, 26(8), 1260–1268.
(E3N cohort, Francia)

(3) Manson, J. E. et al. (2013). Menopausal hormone therapy and health outcomes during the intervention and extended poststopping phases of the Women’s Health Initiative randomized trials. JAMA, 310(13), 1353–1368.

(4) The NAMS 2022 Hormone Therapy Position Statement Advisory Panel. (2022). The 2022 Hormone Therapy Position Statement of The North American Menopause Society. Menopause, 29(7), 767–794.

(5) FDA Expert Panel on Menopause and Hormone Replacement Therapy (2025). U.S. Food & Drug Administration Public Meeting Archive: July 17, 2025.

La entrada La FDA reconsidera els seus advertiments sobre la Teràpia Hormonal a la Menopausa: l’inici d’una nova era per a la salut femenina? se publicó primero en Neolife.