\n
Qu\u00e8 s\u00f3n els ultraprocessats?<\/strong><\/p>\n Els ultraprocessats s\u00f3n aliments que passen per m\u00faltiples transformacions industrials i contenen una llarga llista d’ingredients que normalment no trobaries a la cuina casolana. M\u00e9s enll\u00e0 dels components b\u00e0sics com el blat, el blat de moro o la llet, solen incloure sucres afegits, greixos de baixa qualitat, potenciadors de sabor, additius i texturitzants, <\/strong>tots ells dissenyats per millorar-ne el sabor, l’aparen\u00e7a i la durada. L’objectiu d’aquests processos no \u00e9s sols perllongar la vida \u00fatil del producte, sin\u00f3 tamb\u00e9 crear una textura perfecta, un sabor intens i una experi\u00e8ncia plaent en menjar, <\/strong>tot mentre es mant\u00e9 un baix cost de producci\u00f3. <\/strong>Per aix\u00f2, encara que semblin simples snacks o menjars a punt per emportar, darrere de cada mos hi ha una enginyeria aliment\u00e0ria pensada per captar la nostra atenci\u00f3 i mantenir-nos menjant m\u00e9s temps. <\/p>\n Com els ultraprocessats creen desitjos<\/strong><\/p>\n No \u00e9s casualitat que sigui tan dif\u00edcil aturar-se despr\u00e9s dobrir una bossa de patates fregides o un paquet de galetes. Els ultraprocessats estan dissenyats per activar el sistema de recompensa del cervell<\/strong>, alliberant dopamina fent que cada mossegada sigui m\u00e9s atractiva que l’anterior. Aix\u00f2 s’aconsegueix a trav\u00e9s del que els experts anomenen la \u201ctriada irresistible<\/strong>\u201d: sucre, greix i sal. La combinaci\u00f3 exacta d’aquests tres elements s’ajusta acuradament per generar plaer m\u00e0xim sense arribar a embafar, estimulant l’alliberament de dopamina, el neurotransmissor associat al plaer i la motivaci\u00f3. <\/p>\n A aix\u00f2 s’hi afegeix el concepte de \u201cpunt de felicitat\u201d<\/strong> o bliss point, que descriu el nivell exacte de sucre, greix o sal que provoca la major satisfacci\u00f3. Les empreses fan proves sensorials fins a trobar la proporci\u00f3 perfecta, de manera que cada mossegada resulti altament plaent i dif\u00edcil d’abandonar. <\/p>\n A m\u00e9s, la textura i aroma <\/strong>d’aquests aliments estan dissenyats per refor\u00e7ar el plaer. Un cruixit perfecte a les patates fregides, la suavitat que es fon de la xocolata, o l’esponjositat de certs pans industrialitzats envien senyals de frescor i sabor al cervell, augmentant la compulsi\u00f3 per menjar m\u00e9s. Fins i tot la baixa sacietat de molts ultraprocessats (pel seu esc\u00e0s contingut de fibra o prote\u00efna) contribueix que el nostre cervell segueixi demanant \u201cuna miqueta m\u00e9s\u201d, encara que l’est\u00f3mac ja estigui ple. <\/p>\n Els ultraprocessats no nom\u00e9s juguen amb el sucre, el greix i la sal. Les aromes i potenciadors del sabor<\/strong> per fer que cada mossegada sigui m\u00e9s irresistible. Ingredients com el glutamat monos\u00f2dic, saboritzants artificials i aromes industrials i<\/strong>ntensifiquen el sabor de manera que el cervell percep l’aliment com a m\u00e9s sabor\u00f3s del que realment \u00e9s. Aquests additius no aporten nutrients<\/strong>, per\u00f2 enganyen els nostres sentits, generant una sensaci\u00f3 de plaer que ens convida a continuar menjant. \u00c9s un petit truc qu\u00edmic i sensorial que, combinat am <\/p>\n Un altre factor clau \u00e9s que molts ultraprocessats generen baixa sacietat,<\/strong> cosa que significa que no sentim prou plena malgrat haver consumit moltes calories. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 solen ser calories denses per\u00f2 pobres <\/strong>en fibra i prote\u00efna, nutrients que ajuden a regular la gana. Com a resultat, el nostre cervell segueix enviant senyals de gana o antull, fins i tot despr\u00e9s d’haver ingerit prou energia. Aquesta combinaci\u00f3 de baixa sacietat i alta recompensa sensorial converteix aquests aliments en un cicle gaireb\u00e9 autom\u00e0tic de menjar m\u00e9s, una vegada i una altra. <\/p>\n M\u00e0rqueting i ambient: antulls indu\u00efts<\/strong><\/p>\n No nom\u00e9s els ingredients i l’enginyeria sensorial fan que els ultraprocessats siguin dif\u00edcils de resistir; el m\u00e0rqueting i l’entorn tamb\u00e9 juguen un paper clau <\/strong>a generar desitjos i compres impulsives. Els colors brillants dels envasos, els dissenys cridaners i els empaquetatges sorollosos estan acuradament pensats per captar la nostra atenci\u00f3 i associar el producte amb diversi\u00f3 o plaer. <\/p>\n A m\u00e9s, molts d’aquests productes es venen en porcions petites que semblen inofensives,<\/strong> cosa que ens porta a subestimar la quantitat que estem consumint. Aquest disseny psicol\u00f2gic fa que obrir un paquet sigui molt m\u00e9s temptador i f\u00e0cil de menjar \u201csense culpa\u201d, encara que acabis consumint m\u00e9s del que havies planejat. <\/p>\n La publicitat adre\u00e7ada tamb\u00e9 refor\u00e7a aquests h\u00e0bits, especialment en nens, per\u00f2 tamb\u00e9 en adults. Comercials, xarxes socials i promocions associen aquests aliments amb moments feli\u00e7os, recompenses o indulg\u00e8ncies, creant vincles emocionals que van m\u00e9s enll\u00e0 de la simple gana. <\/p>\n Finalment, la ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica a botigues i supermercats<\/strong> incrementa el consum impulsiu. Col\u00b7locar els snacks a l’al\u00e7ada dels ulls, prop de les caixes o als passadissos principals fa que sigui gaireb\u00e9 impossible ignorar-los. Fins i tot si vas per un \u00fanic ingredient per cuinar, l’exposici\u00f3 constant a aquests productes activa el desig de comprar-los i consumir-los immediatament. <\/p>\n En conjunt, aquests factors de m\u00e0rqueting i entorn no nom\u00e9s venen el producte, sin\u00f3 que manipulen els nostres desitjos,<\/strong> refor\u00e7ant els h\u00e0bits que els ultraprocessats ja han comen\u00e7at a generar des del sabor i la textura.<\/p>\n Exemple pr\u00e0ctic: Per qu\u00e8 les patates fregides cruixen aix\u00ed<\/strong><\/p>\n El cruixit de les papes fregides no passa per atzar; \u00e9s el resultat d’una enginyeria sensorial acurada. Les marques ajusten espec\u00edficament el so i la textura perqu\u00e8 cada mossegada sigui altament plaent i ens convidi a seguir menjant. <\/p>\n El so del cruixit estimula el cervell1.<\/strong> El sonido del crujido estimula el cerebro<\/strong><\/p>\n El caracter\u00edstic \u201ccrack\u201d activa \u00e0rees cerebrals associades amb el plaer i la percepci\u00f3 de frescor. Els aliments sorollosos s\u00f3n percebuts com a m\u00e9s frescos, nous i desitjables, i les empreses calibren la duresa i la forma de les papes perqu\u00e8 el so sigui el m\u00e9s \u201cperfecte\u201d possible. Estudis han demostrat que quan s’amplifica el cruixit, les persones qualifiquen les papes com m\u00e9s saboroses, fins i tot si s\u00f3n les mateixes. <\/p>\n 2. Contingut d’humitat molt baix<\/strong><\/p>\n Les patates fregides es fregeixen fins que nom\u00e9s contenen entre 1 i 2% d’humitat. Aquesta sequedat extrema fa que la seva estructura sigui fr\u00e0gil, trencant-se en petites fractures en mossegar, cosa que produeix un cruixit altament satisfactori. Si tinguessin m\u00e9s humitat, serien gomoses o toves i perdrien aquest efecte. <\/p>\n 3. Estructura porosa i aire atrapat<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Durant el fregit, l’aigua a la papa es converteix r\u00e0pidament en vapor, creant petites bombolles internes. Aquesta estructura plena de microcavitats fa que, en mossegar, la papa es trenqui en moltes part\u00edcules alhora, generant un cruixit m\u00e9s complex i agradable. <\/p>\n 4. Capa de greix i sal: la combinaci\u00f3 guanyadora<\/strong><\/p>\n El greix que recobreix la superf\u00edcie lubrica la boca i potencia el sabor, mentre que la sal intensifica el gust i augmenta la salivaci\u00f3. Juntes, el greix i la sal fan que el cruixit sigui m\u00e9s pronunciat i que l’experi\u00e8ncia de menjar sigui encara m\u00e9s gratificant. <\/p>\n 5. Cruixit = recompensa instant\u00e0nia<\/strong><\/p>\n El cruixit arriba primer per l’orella, uns mil\u00b7lisegons abans que la boca ho percebi, i el cervell ho interpreta com \u201cqu\u00e8 ric!\u201d. Aquest senyal genera una petita desc\u00e0rrega de dopamina, refor\u00e7ant lh\u00e0bit de seguir menjant. Per aix\u00f2, fins i tot quan estem plens, el so i la textura ens poden fer consumir m\u00e9s del que necessitem. <\/p>\n Conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n Els ultraprocessats no s\u00f3n simplement aliments: s\u00f3n productes acuradament dissenyats per generar desitjos. La seva combinaci\u00f3 de sabor, textura, aroma, m\u00e0rqueting i baixa sacietat activa circuits cerebrals de recompensa, crea h\u00e0bits autom\u00e0tics i fa que sigui dif\u00edcil aturar-nos, encara que el nostre cos ja hagi rebut prou energia. Entendre com funcionen aquests mecanismes ens permet prendre decisions m\u00e9s conscients i optar per aliments reals la major part del temps, reduint la influ\u00e8ncia d’aquestes estrat\u00e8gies dissenyades per mantenir-nos menjant m\u00e9s. <\/p>\n BIBLIOGRAFIA<\/p>\n (1) Monteiro, C. A., Cannon, G., Lawrence, M., et al. (2019). Ultra-processed foods, diet quality, and health using the NOVA classification system. *FAO and Pan American Health Organizat <\/p>\n (2) SINC. Vinculan el consumo de ultraprocesados con s\u00edntomas depresivos y cambios en circuitos cerebrales. Agencia SINC. Agencia Sinc <\/p>\n (3) S\u00e1nchez\u202fPerona, J. \u201cLos alimentos ultraprocesados se dise\u00f1an para ser muy apetitosos y f\u00e1ciles de consumir\u201d. Delegaciones CSIC. delegacion.andalucia.csic.es <\/p>\n (4) National Geographic. Alimentos ultraprocesados y su relaci\u00f3n con la salud mental. National Geographic Espa\u00f1a <\/p>\n (5) El Pa\u00eds. \u00bfPor qu\u00e9 los alimentos procesados son tan adictivos? Esta es la raz\u00f3n cient\u00edfica. Diario El Pa\u00eds <\/p>\n (6) National Geographic. \u00bfQu\u00e9 es m\u00e1s adictivo, la comida ultraprocesada o el tabaco? National Geographic Espa\u00f1a <\/p>\n (7) Lavanguardia. Entrevista con Claire Wilcox: \u201cAlimentos con alto contenido en az\u00facar y ultraprocesados afectan al cerebro \u2026\u201d. La Vanguardia <\/p>\n (8) Business Insider (espa\u00f1ol). Ultraprocesados tan adictivos como el tabaco, seg\u00fan un nuevo estudio cient\u00edfico. Business Insider Espa\u00f1a <\/p>\n (9) El Economista. Por qu\u00e9 el cerebro es \u201cadicto\u201d a la comida ultraprocesada (y qu\u00e9 funciones puede alterar). El Economista <\/p>\n (10) El Tiempo. Los alimentos ultraprocesados ser\u00edan da\u00f1inos para el cerebro, seg\u00fan estudio. <\/p>\n Els ultraprocessats no nom\u00e9s busquen alimentar-nos: estan acuradament dissenyats perqu\u00e8 vulguem continuar menjant-los. No \u00e9s casualitat que obrir una bossa de patates fregides o un paquet de galetes acabi gaireb\u00e9 sempre en \u201cnom\u00e9s una mica m\u00e9s\u201d, fins que sense adonar-nos l’env\u00e0s queda buit. Aquests productes (snacks, dol\u00e7os, menjar r\u00e0pid\u2026) semblen inofensius, per\u00f2 darrere del sabor […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":30268,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[5129],"tags":[5590,5586,5588,5587,5591,5589,5585],"class_list":["post-30345","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-nutricio","tag-cruixent-patates-freigides","tag-desitjos-alimentaris","tag-dopamina-i-aliments","tag-ingenieria-sensorial","tag-marketing-de-aliments","tag-snacks-i-habits","tag-ultraprocessats"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"ultraprocessats\"](\"https:\/\/www.neolifesalud.com\/wp-content\/uploads\/Ultraprocesados-1.png\")
<\/p>\n![\"ultraprocessats\"](\"https:\/\/www.neolifesalud.com\/wp-content\/uploads\/Ultraprocesados-2.png\")
<\/p>\n![\"ultraprocessats\"](\"https:\/\/www.neolifesalud.com\/wp-content\/uploads\/Ultraprocesados-3-2.png\")
<\/p>\n
\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"