El fetge és l’òrgan clau en la detoxificació del cos, encarregat de metabolitzar substàncies tòxiques, metabolits hormonals i productes de desfet.

La seva funció és essencial per mantenir l’homeòstasi, però la seva capacitat d’eliminació pot veure’s compromesa per múltiples factors, com una alimentació inadequada, l’exposició a toxines ambientals i l’estrès.

Estefanía Álvarez – Unitat de Nutrició Neolife

El procés de detoxificació hepàtica: fases I I II

El fetge detoxifica substàncies a través d’un procés en dues fases:

• Fase I: en aquesta etapa, els enzims del citocrom P450 transformen toxines liposolubles en compostos més reactius per a la seva posterior eliminació. No obstant això, aquesta conversió genera radicals lliures, que poden causar dany cel·lular si no es neutralitzen adequadament.
• Fase II: en aquesta fase, els metabolits generats a la Fase I es conjuguen amb molècules com glutatió, sulfat o glicina, cosa que els fa més solubles en aigua i facilita la seva excreció a través de la bilis o la orina.

L’equilibri entre aquestes dues fases és fonamental. Si la Fase I està hiperactiva i la Fase II no funciona correctament, s’acumulen intermediaris tòxics que poden augmentar l’estrès oxidatiu i la inflamació.

Nutrients clau per a una detoxificació hepàtica òptima

Una alimentació estratègica pot optimitzar l’activitat enzimàtica del fetge i prevenir bloquejos en el procés d’eliminació de toxines. Alguns nutrients essencials inclouen:

1. Glutatió i els seus precursores: el glutatió és el principal antioxidant del fetge i participa activament en la Fase II de desintoxicació. La seva producció depèn d’aminoàcids com:
   • Cisteïna (present en l’all, la ceba i els ous)
   • Glicina (abundant en el colàgen i el caldo d´ossos)
   • Glutamat (present en aliments rics en proteïnes)
2. Polifenols i flavonoides: els compostos bioactius presents en fruites, verdures i herbes poden modular
   l´activitat del citocrom P450 i reduïr l´estrés oxidatiu.. Alguns dels més rellevants són:
   • Resveratrol (uves i fruits secs)
   • Curcumina (cúrcuma)
   • Epigalocatequina (EGCG) (té verd)
3. Vitamines i minerals- cofactors: les reaccions de detoxificació depenen de la presencia de vitamines i minerals claus:
   • Vitamina B6, B12 i folat: necessaries per la metilació i conjugació hepàtica.
   • Magnesi i zinc: essencials per la funció enzimàtica
   • Seleni: crucial per la sintesí de glutació peroxidasa.
4. Aliments rics en sofre: el sofre és fonamental per la conjugació de toxines en la fase II. Es troba en:
   • Vegetals crucífers (brocolí, cols de Brusel·les i col i flor)
   • All i ceba
   • Ous

Estrategia nutricional per optimitzar la detoxificació hepàtica

Una estratègia nutricional basada en la ciència ha d´ enfocar-se en:

1. Afavorir l’ equilibri entre les Fases I i II: prioritzar aliments rics en antioxidants i evitar un excès de compostos que acceleren la Fase I sense recolzar la Fase II (com l’ alcohol o la cafeína en excès).
2. Assegurar un adequat consum de proteínes i aminoácids: la detoxificació hepàtica depén de sustractes proteics. Dietes baixes en proteínes poden comprometre aquest procés.
3. Reduïr l’ exposició a toxines ambientals: limitar el consum d’ ultraprocessats, pesticides i disruptors endocrins.
4. Optimiztar la salut intestinal: un microbioma equilibrat ajuda a l’ eliminació de toxines i redueix la carrega hepàtica. Consumir prebiótics i probiótics pot ser clau.

Més enllà de les tendències sobre “dietes detox”, la detoxificació hepàtica és un procés complex que es pot optimitzar mitjançant una estratègia nutricional ben dissenyada. Assegurar una aportació adequada de nutrients clau i evitar factors que interfereixin amb la funció hepàtica pot marcar la diferència en la salut a llarg termini.