Un estudi publicat l’any 2020, que va incloure més de 800 homes seguits des del 2004, va mostrar que la teràpia amb testosterona no s’associa amb més risc de càncer de pròstata. A més, els casos detectats són menys agressius i amb millor pronòstic.
La por al càncer de pròstata no hauria de ser motiu automàtic per negar teràpia de reemplaçament de testosterona en homes hipogonadals, sempre que se segueixin els protocols de control i s’exclogui prèviament malaltia prostàtica oculta.
Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife
Què diu el nou estudi?
Un seguiment a llarg termini d’homes amb nivells de testosterona compatibles amb hipogonadisme (testosterona de 350 ng/dl o 3,5 ng/ml) mostra que la teràpia amb testosterona no incrementa la incidència de càncer de pròstata que per molts anys va ser associada a aquesta teràpia, i, si apareix, tendeix a ser menys.
Què es va estudiar i quins resultats van trobar?
D’una banda, 428 homes van rebre teràpia de testosterona (grup T) i 395 no van rebre teràpia (grup control, CTRL). Les dades són clares, només el 2.8% d’homes tractats amb testosterona va desenvolupar càncer de pròstata, davant de l’11.1% del grup sense tractament amb testosterona.
Fins i tot, al grup tractat amb testosterona, el càncer de pròstata va aparèixer només durant els primers 18 mesos de tractament i la majoria dels tumors van ser de baix grau (menys agressius). En canvi, en el grup sense tractament amb testosterona, els tumors van tendir a ser més invasius i amb més grau d’agressivitat (puntuació de Gleason).
Cal destacar que, en el grup tractat amb testosterona, no hi va haver recurrències ni morts per càncer de pròstata, a diferència del grup control on sí que hi va haver recurrències i 12 morts per càncer de pròstata durant el seguiment. Cal destacar que gairebé tots els homes tractats amb testosterona van poder reprendre el tractament després de ser operats.
Conclusión: ¿Qué implicaciones tiene esto?
Estos datos respaldan la seguridad de la terapia con testosterona en varones adecuadamente seleccionados que durante más de 30 años se ha ido demostrando (p.ej. el estudio TRAVERSE, ya comentado anteriormente en la newsletter de Julio 2024 ‘‘Cómo la TRHB puede reducir la mortalidad y el riesgo de padecer cáncer’’, disipando uno de los grandes temores en la práctica médica y abriendo la puerta a mejorar la calidad de vida de muchos hombres con seguridad y controles periódicos.
Resulta que la testosterona no només sembla segura, sinó també sembla preventiva davant el tan temut càncer de pròstata en associar-se a tumors de menor gravetat sempre que es realitzi adequat seguiment i selecció de pacients.
Los estudios más recientes aportan tranquilidad: no existe una relación entre los niveles endógenos de testosterona y la aparición de cáncer de próstata. Además, la terapia con testosterona exógena tampoco ha mostrado incrementar los niveles de PSA ni el riesgo de desarrollar este tipo de cáncer. De hecho, a diferencia de lo que se pensaba años atrás, se ha observado que el cáncer de próstata de alto grado se asocia con niveles bajos de testosterona en sangre (1).
Hasta ahora los estudios clínicos confirman también que la testosterona no aumenta el riesgo de infarto y que, hasta la fecha, no hay evidencia que vincule su uso con un mayor riesgo de cáncer de próstata, situaciones que alertaban a los médicos sobre la implementación de está terapia. Estos hallazgos coinciden con las recomendaciones de la American Urological Association (AUA), que desde el 2018 ya señalaba que los hombres en tratamiento con testosterona no presentan un riesgo superior de desarrollar cáncer de próstata, algo que estos estudios respaldan con fuerza.
La por al càncer de pròstata no hauria de ser motiu automàtic per negar teràpia de reemplaçament de testosterona en homes hipogonadals, sempre que se segueixin els protocols de control i s’exclogui prèviament malaltia prostàtica oculta.
A Neolife considerem que és útil informar que l’evidència actual no mostra un augment del risc de càncer de pròstata amb testosterona en aquests contextos; emfatitzem la importància d’un seguiment urològic adequat i selecció inicial del pacient personalitzant cada cas.
BIBLIOGRAFIA
(1) Raynaud, J.-P. (2009). Testosterone deficiency syndrome: Treatment and cancer risk. The Journal of Steroid Biochemistry and Molecular Biology , 114(1–2), 96–105.
(2) S. Haider, A. Haider, X. Xu, 376 Prostate Cancer (PCa) Incidence and Severity in 823 Hypogonadal Men With and Without Testosterone Therapy (TTh) in a Controlled, Observational Registry Implying 7,116 Patient-years, The Journal of Sexual Medicine, Volume 17, Issue Supplement_1, January 2020, Page S105, https://doi.org/10.1016/j.jsxm.2019.11.221