Potser no saben que a Espanya entre un terç i gairebé la meitat dels adults tenen hipertensió. Això vol dir que entre 1 i 2 de cada 4 persones pateix de pressió alta, encara que no sempre ho sàpiguen.

I potser, tampoc no coneguin o no siguin conscients, que igual que la diabetis mellitus, la hipertensió arterial (HTA) és un dels principals “assassins silenciosos” que afecten la nostra societat. Moltes vegades no donen símptomes, però de mica en mica va danyant els nostres vasos sanguinis i els nostres òrgans interns, augmentant el risc de complicacions greus i potencialment mortals. Cada mil·límetre de mercuri (unitats en què mesurem la pressió arterial) que es controla és temps guanyat i salut preservada, s’anima a conèixer perquè això és així?

Dra. Minguito – Equip Mèdic Neolife

Factors de risc

A la primera part d’aquest article vam parlar de què és la hipertensió i quines són les seves conseqüències. En aquesta segona part analitzarem els factors de risc i el tractament farmacològic.

Existeixen diversos factors de risc que cal tenir en compte en el desenvolupament de la hipertensió arterial. Alguns no els podem modificar, però d’altres sí que estan a les nostres mans.

1. FACTORS DE RISC NO MODIFICABLES

• Edat

La pressió arterial tendeix a augmentar amb l’edat perquè els vasos sanguinis perden elasticitat amb el temps, els canvis hormonals afecten l’equilibri de líquids i sals, i a més s’acumulen les conseqüències d’hàbits poc saludables al llarg de la vida. Mentre que aproximadament el 5–10% de les dones d’entre 20 i 44 anys tenen hipertensió, la prevalença es dispara fins al 85% en dones de 75 anys o més (xifres comparables en els homes: 10–15% i 80%, respectivament).

• Raça

La pressió arterial alta afecta persones de totes les races, però els afroamericans tenen un risc significativament més elevat de patir hipertensió; fins i tot les dones afroamericanes presenten taxes més altes que els homes d’altres grups. Per això, els afroamericans haurien de començar a controlar la seva pressió arterial i cuidar els seus hàbits des de joves. Altres grups presenten riscos similars entre ells, tot i que les dones asiàtiques solen tenir menys risc. Malgrat això, les persones hispanes i asiàtiques que sí que tenen hipertensió sovint no en són conscients ni reben tractament, fet que posa de manifest la importància que tothom controli la seva pressió arterial.

• Antecedents familiars i genètica

Tenir pares o familiars propers amb hipertensió augmenta el risc, ja que aproximadament el 50% de la variabilitat de la pressió arterial és hereditària. Existeixen més de 800 variants genètiques que influeixen en la pressió, tot i que cadascuna aporta un efecte molt petit; tanmateix, la seva suma pot accelerar l’aparició de la hipertensió amb l’edat. Per això, una predisposició genètica requereix controls freqüents i conèixer la història familiar. Tot i així, els hàbits de vida saludables poden compensar gran part d’aquest risc.

2. FACTORS DE RISC MODIFICABLES

Les modificacions de l’estil de vida solen oferir formes eficaces i no farmacològiques de controlar o reduir la pressió arterial, sovint amb resultats comparables als medicaments. Una gran proporció dels casos d’hipertensió es deu a una dieta poc saludable (i al factor de risc associat de l’obesitat), a la manca d’exercici i al consum excessiu d’alcohol, o a una combinació d’aquests factors.

• Obesidad

Una de les modificacions de l’estil de vida més eficaces per controlar la pressió arterial és la pèrdua de pes. L’excés de pes corporal sobrecarrega el cor i afavoreix la resistència a la insulina, factors que contribueixen a l’augment de la pressió arterial. Les investigacions mostren una relació directa i constant entre l’índex de massa corporal (IMC) i la hipertensió, i estudis a gran escala han trobat que l’obesitat podria causar entre el 40% i el 78% dels casos d’hipertensió.

Una pèrdua de pes modesta pot aportar beneficis significatius en la reducció de la pressió arterial, tal com indica una metanàlisi de 2003 que va reunir 25 assaigs clínics aleatoritzats en adults amb IMC en rangs de sobrepès o obesitat. L’anàlisi va concloure que, per cada quilogram de pes perdut, la pressió sistòlica disminuïa aproximadament 1 mmHg i la diastòlica 0,92 mmHg.

La pèrdua de pes es pot aconseguir mitjançant restricció calòrica, dejuni intermitent o canvis dietètics, i el millor enfocament dependrà del que sigui més sostenible per a cada persona.

• Sal (sodi) en la dieta

La relació entre el sodi en la dieta, el risc d’hipertensió i la salut general és complexa. Algunes persones i grups són més sensibles a l’efecte de la sal sobre la pressió arterial, de manera que un augment del consum de sodi provoca un increment més gran de la pressió en aquests casos. Entre els més sensibles hi ha els afroamericans, les persones grans, els diabètics, els pacients amb malaltia renal crònica o amb hipertensió prèvia; aquests grups haurien de reduir especialment el seu consum fins a uns 2.000 mg o menys.
Tot i que algunes organitzacions com l’Associació Americana del Cor recomanen un límit encara més baix (1.500 mg/dia), és important saber que ingerir molt poc sodi també pot causar problemes. Diversos estudis han mostrat que el consum de sodi s’associa amb una major esperança de vida i un menor risc de mortalitat total, possiblement perquè una restricció excessiva pot provocar complicacions com mals de cap, canvis en l’estat mental, letargia, rampes, nàusees, deshidratació i una pressió arterial excessivament baixa, fet que pot augmentar el risc de caigudes i lesions en persones grans.
Per això, en persones amb baix risc d’hipertensió relacionada amb la sal es recomana una reducció moderada del sodi, i una reducció més agressiva en aquells que són més sensibles.

A més de reduir el sodi, augmentar el potassi —un mineral vital per als músculs, els ronyons i la relaxació dels vasos sanguinis— pot ajudar a baixar la pressió arterial. En adults hipertensos, el consum de potassi pot reduir la pressió sistòlica i diastòlica entre 3–6 mmHg i 1–4 mmHg respectivament. El potassi ajuda a eliminar el sodi; per això, aquests efectes beneficiosos s’observen sobretot en persones amb un consum elevat de sal i en aquelles amb nivells baixos de potassi inicialment. De fet, la proporció sodi/potassi sembla ser més rellevant que la quantitat absoluta de cadascun per regular la pressió. Consumir aliments rics en potassi, com plàtans, patates i llegums, és recomanable, especialment per a aquells que consumeixen molta sal.

• Exercici i pressió arterial

L’exercici aeròbic ha demostrat ser altament efectiu. Una metanàlisi d’assaigs clínics d’almenys quatre setmanes va trobar que aquest tipus d’entrenament pot reduir la pressió sistòlica fins a 8 mmHg i la diastòlica almenys 5 mmHg. La clau és realitzar entre 90 i 150 minuts setmanals d’exercici al 65–75% de la freqüència cardíaca màxima, el que correspon a l’anomenada “zona 2”. Des de Neolife recomanem almenys 3 hores setmanals.

• Entrenament de resistència dinàmica

Pel que fa a l’entrenament de força, tot i que augmenta transitòriament la pressió durant la seva execució, a llarg termini redueix la pressió sistòlica uns 2 mmHg i la diastòlica 3 mmHg. Això s’aconsegueix amb entrenaments de 90 a 150 minuts setmanals utilitzant pesos que varien entre el 50% i el 100% del màxim.

• Entrenament de resistència isomètrica (sense pesos)

Aquest tipus d’exercici ha mostrat una reducció encara més gran de la pressió sistòlica —uns 6 mmHg— i de 3 mmHg en la diastòlica, sent sorprenentment efectiu malgrat la seva baixa intensitat aparent.

• Alcohol

L’evidència actual mostra que l’alcohol augmenta la pressió arterial de manera directa i proporcional a la quantitat consumida. Estudis genètics (aleatorització mendeliana) confirmen que fins i tot petites quantitats augmenten el risc: cada beguda diària addicional incrementa un 30% la probabilitat d’hipertensió, i en grans bevedors aquest risc pot arribar fins al 160%. Això demostra que no existeix un nivell “segur” de consum d’alcohol pel que fa a la pressió arterial. La bona notícia és que reduir o deixar l’alcohol disminueix significativament aquest risc i millora la salut cardiovascular, fins i tot en persones que han begut molt anteriorment.

3. ALTRES FACTORS

• Son

Dormir mal —ja sigui per dormir massa poc, massa o per trastorns com l’insomni, els roncs o l’apnea— s’associa amb un major risc d’hipertensió. L’evidència mostra una relació en forma de “U”: el risc augmenta amb menys de 7 hores i amb més de 9 hores de son. Tot i que els estudis són observacionals, existeixen mecanismes que donen suport a una relació causal. Per això, optimitzar la qualitat del son és fonamental: s’estima que fins a la meitat dels casos d’hipertensió podrien gestionar-se sense necessitat de medicació, només amb canvis en l’estil de vida.

• Estrès

L’estrès crònic és un factor important en la hipertensió i és difícil de controlar. L’estrès eleva la pressió arterial mitjançant hormones com el cortisol, que augmenten la freqüència cardíaca i contrauen els vasos sanguinis. A més, mecanismes poc saludables per afrontar l’estrès (menjar en excés, fumar o consumir alcohol) poden empitjorar el seu efecte sobre la pressió arterial. Per reduir l’estrès es recomanen tècniques com el mindfulness, la meditació, la respiració profunda i l’activitat física. S’ha vist que les tècniques de relaxació i el biofeedback poden ajudar a reduir modestament la pressió arterial en alguns pacients.

• Cafeïna

La cafeïna pot elevar la pressió arterial, especialment en persones que no la consumeixen habitualment, tot i que aquest augment és temporal. Un estudi va mostrar que la pressió sistòlica i diastòlica augmenten després d’ingerir cafeïna, però si es consumeix de manera regular aquest efecte no es manté i no altera la funció cardíaca. Un altre estudi petit va observar que només augmenta la pressió en persones que no solen consumir cafeïna. Per tant, el consum regular de cafeïna no sembla ser causa d’hipertensió, tot i que les persones no habituades han de saber que un augment sobtat pot provocar pics de pressió. Malgrat aquests efectes aguts, l’evidència mostra que consumir cafeïna de manera habitual no eleva la pressió crònicament ni augmenta el risc d’hipertensió.

• Resistència a la insulina

La resistència a la insulina i la diabetis tipus 2, per la resistència a la insulina que confereixen, tenen un impacte significatiu sobre la pressió arterial. Una de les formes en què això succeeix és reduint la biodisponibilitat de l’òxid nítric, una molècula clau que actua a nivell local en els vasos sanguinis promovent la vasodilatació. Quan hi ha menys òxid nítric disponible, disminueix la capacitat dels vasos per relaxar-se i reduir la pressió arterial.

Tractament farmacològic

Tal com hem comentat, el control de la hipertensió arterial és un pilar fonamental per reduir el risc de malaltia cardiovascular, ictus i dany renal. En la majoria dels casos, l’abordatge inicial es basa en modificacions de l’estil de vida —com millorar la dieta, augmentar l’activitat física, reduir el consum d’alcohol i mantenir un pes saludable—, que poden aconseguir descensos significatius de la pressió arterial. Tanmateix, quan aquestes mesures no són suficients per assolir els valors objectiu, o quan la pressió arterial és elevada des de l’inici, es fa necessari recórrer al tractament farmacològic.

L’ús de fàrmacs antihipertensius ha de ser sempre valorat i prescrit per un metge, que seleccionarà el tractament més adequat segons les característiques del pacient, els seus factors de risc i la presència d’altres malalties. A continuació, presentem de manera resumida les principals dianes terapèutiques disponibles per al control de la hipertensió i els grups farmacològics que hi actuen, amb l’objectiu de comprendre millor com funcionen i en quines situacions poden ser més útils.

Actualmente se reconocen cuatro clases principales de medicamentos de primera línea para la hipertensión:

1. Diuréticos tiazídicos.
2. Bloquejadors dels canals de calci
3. Inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA)
4. Bloqueadores del receptor de angiotensina II (ARA-II)

Tots ells ofereixen una reducció mitjana de 12 a 15 mmHg en la pressió sistòlica i de 9 a 11 mmHg en la diastòlica.

Els inhibidors de l’ECA, per exemple, poden arribar a reduir la pressió fins a 12,5/9,5 mmHg. Es recomana iniciar el tractament amb la meitat de la dosi màxima per evitar efectes adversos. Per la seva banda, els ARA-II tenen una eficàcia similar, però amb menys efectes secundaris. En molts casos, fins i tot es consideren superiors, tot i que els IECA són més econòmics perquè fa més temps que estan al mercat.

Quan els IECA provoquen tos —un efecte secundari freqüent—, es pot canviar fàcilment a un ARA-II. Els diürètics tiazídics i els bloquejadors dels canals de calci també són efectius, amb una reducció de fins a 15/10 mmHg, però solen presentar més efectes adversos. Per aquesta raó, sovint els utilitzem com a tractament complementari, un cop s’ha optimitzat l’ús d’IECA o ARA-II, tot i que, per descomptat, la indicació terapèutica ha de ser personalitzada.

Ara bé, hi ha factors que poden determinar quin medicament és millor per a una persona en particular? Sí, l’elecció òptima de la medicació és individual per a cada pacient, i hi influeixen la presència de malalties associades i la tolerància als possibles efectes secundaris. Per exemple, la majoria dels bloquejadors dels canals de calci estan contraindicats en la insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció reduïda, i els diürètics tiazídics solen considerar-se menys adequats per a pacients amb diabetis o prediabetis, ja que poden empitjorar les alteracions metabòliques. Els IECA i els ARA-II estan contraindicats durant l’embaràs, tot i que, en general, s’associen amb menys efectes adversos que els bloquejadors dels canals de calci i els diürètics tiazídics.

Resum

És important destacar que, tot i que els fàrmacs solen ser més efectius que qualsevol intervenció aïllada sobre l’estil de vida, el resultat combinat de totes les millores en l’estil de vida pot igualar els beneficis de la medicació.

Des de Neolife creiem que el maneig de la pressió arterial és un dels pilars més importants per a la longevitat. Potser no sembla tan glamurós com prendre els últims tractaments en antiaging, però és un dels enfocaments més efectius i provats en medicina preventiva per prevenir la morbimortalitat.

BIBLIOGRAFIA

(1) Banegas JR, Graciani A, López-García E, et al.
Prevalence, awareness, treatment and control of hypertension in Spain: results of a nationwide population-based study.
Rev Clin Esp (Barc). 2024;224(2):83–92.
Disponible en: PubMed.

(2) Rodríguez-Roca GC, Coca A, Barrios V, et al.
Guía práctica sobre el diagnóstico y tratamiento de la hipertensión arterial en España.
Hipertens Riesgo Vasc. 2022;39(4):155–170.
Disponible en: Elsevier.

(3) Camafort M, Gijón-Conde T, Segura J, et al; IBERICAN Study Group.
Prevalence and control of hypertension in primary care: results from the IBERICAN study.
Eur J Gen Pract. 2024;30(1):1–10.
Disponible en: PMC.

(4) Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN).
Nota de prensa Día Mundial de la Hipertensión 2024.
SEMERGEN; mayo 2024. Disponible en: SEMERGEN PDF.

(5) Banegas JR, et al.
Prevalence of hypertension in Spain 2019: population-based nationwide study.
J Hypertens. 2024;42(3):431–440.
Disponible en: ScienceDirect.

(6) SPRINT Research Group; Wright JT Jr, Williamson JD, Whelton PK, et al.
A randomized trial of intensive versus standard blood-pressure control.
N Engl J Med. 2015;373(22):2103–2116.
doi:10.1056/NEJMoa1511939

(7) Zhang W, Zhang S, Deng Y, et al; STEP Study Group.
Trial of intensive blood-pressure control in older patients with hypertension.
N Engl J Med. 2021;385(14):1268–1279.
doi:10.1056/NEJMoa2111437

(8) Whelton PK, Carey RM, Aronow WS, et al.
2017 ACC/AHA/AAPA/ABC/ACPM/AGS/APhA/ASH/ASPC/NMA/PCNA guideline for the prevention, detection, evaluation, and management of high blood pressure in adults.
J Am Coll Cardiol. 2018;71(19):e127–e248.

(9) Neter JE, Stam BE, Kok FJ, Grobbee DE, Geleijnse JM.
Influence of weight reduction on blood pressure: a meta-analysis of randomized controlled trials.
2003;42(5):878–884.

(10) He FJ, Li J, Macgregor GA.
Effect of longer term modest salt reduction on blood pressure: Cochrane systematic review and meta-analysis of randomised trials.
2013;346:f1325.

(11) Huang L, Trieu K, Yoshimura S, et al.
Effect of dose and duration of reduction in dietary sodium on blood pressure levels: systematic review and meta-analysis of randomised trials.
2020;368:m315.

(12) Brouillard AM, Kraja AT, Rich MW.
Trends in dietary sodium intake in the United States and the impact of USDA guidelines: NHANES 1999–2016.
Am J Med. 2019;132(10):1199–1206.e5.

(13) Cornelissen VA, Smart NA.
Exercise training for blood pressure: a systematic review and meta-analysis.
J Am Heart Assoc. 2013;2(1):e004473.

(14) Carnethon MR, Gidding SS, Nehgme R, Sidney S, Jacobs DR Jr, Liu K.
Cardiorespiratory fitness in young adulthood and the development of cardiovascular disease risk factors.
2003;290(23):3092–3100.

(15) Kang DO, Lee DI, Roh SY, et al.
Reduced alcohol consumption and major adverse cardiovascular events among individuals with previously high alcohol consumption.
JAMA Netw Open. 2024;7(3):e244013.

(16) Miller PM, Anton RF, Egan BM, Basile J, Nguyen SA.
Excessive alcohol consumption and hypertension: clinical implications of current research.
J Clin Hypertens (Greenwich). 2005;7(6):346–351.

(17) Han B, Chen WZ, Li YC, Chen J, Zeng ZQ.
Sleep and hypertension.
Sleep Breath. 2020;24(1):351–356.

(18) Li H, Ren Y, Wu Y, Zhao X.
Correlation between sleep duration and hypertension: a dose-response meta-analysis.
J Hum Hypertens. 2019;33(3):218–228.

(19) Agras WS.
Behavioral approaches to the treatment of essential hypertension.
Int J Obes. 1981;5 Suppl 1:173–181.

(20) Kennedy MD, Galloway AV, Dickau LJ, Hudson MK.
The cumulative effect of coffee and a mental stress task on heart rate, blood pressure, and mental alertness in caffeine-naïve and caffeine-habituated females.
Nutr Res. 2008;28(9):609–614.

(21) Steffen M, Kuhle C, Hensrud D, Erwin PJ, Murad MH.
The effect of coffee consumption on blood pressure and the development of hypertension.
J Hypertens. 2012;30(12):2245–2254.

(22) Kim JA, Montagnani M, Koh KK, Quon MJ.
Reciprocal relationships between insulin resistance and endothelial dysfunction: molecular and pathophysiological mechanisms.
2006;113(15):1888–1904.

(23) Medrano MJ, Cerrato E, Boix R, Delgado-Rodríguez M.
Cardiovascular risk factors in Spanish population: metaanalysis of cross-sectional studies.
Med Clin (Barc). 2005;124(16):606–12. doi:10.1157/13074389.

(24) Tormo MJ, Navarro C, Chirlaque MD, Pérez-Flores D.
Prevalence and control of arterial hypertension in the South-East of Spain: a radical but still insufficient improvement.
Eur J Epidemiol. 1997;13(3):301–8. doi:10.1023/A:1007341404633.

(25) Gutiérrez-Misis A, Sánchez-Santos MT, Banegas JR, et al.
Prevalence and incidence of hypertension in a population cohort of people aged 65 years or older in Spain.
J Hypertens. 2011;29(10):1863–70. doi:10.1097/HJH.0b013e32834ab497.