Els fàrmacs GLP-1 estan revolucionant la pèrdua de pes. Però hi ha alguna cosa de què es parla poc: com menjar durant el tractament pot marcar la diferència.
Durant els últims mesos, noms com Ozempic, Wegovy o Mounjaro han passat de les consultes mèdiques a converses quotidianes i xarxes socials. La pèrdua de pes sembla més accessible que mai, però hi ha una pregunta important que moltes vegades queda fora del debat: Què passa amb la nostra nutrició quan disminueix tant la gana?
Adriana Martín Peral – Unitat de Nutrició Neolife
La revolució dels GLP-1: què està passant?
Si fa uns anys algú hagués dit que existirien medicaments capaços d’ajudar a perdre entre un 10 i un 20% del pes corporal, probablement hauria sonat massa optimista. Tot i això, avui és una realitat.
Medicaments com ara semaglutida o tirzepatida han canviat l’abordatge de l’obesitat i el sobrepès. La seva popularitat ha crescut tant que han saltat de les consultes endocrinològiques a titulars de premsa, podcasts i converses a la feina.
Però entre tota aquesta conversa hi ha una cosa important que sol quedar relegada a un segon pla: aprimar-se no és només perdre quilos.
La veritable pregunta és: quin tipus de pes estem perdent?
Com funcionen realment aquests medicaments?
Encara que moltes persones els descriuen com a “injeccions per aprimar-se”, el seu mecanisme és força més interessant.
Els GLP-1 imiten hormones intestinals que ajuden a regular la gana i la glucosa. En termes senzills, fan que una persona:
- Tingueu menys gana.
- Se senti saciada abans.
- Penseu menys en menjar.
- Reduïu la ingesta calòrica gairebé sense esforç conscient.
I aquí apareix una paradoxa interessant: menjar menys no sempre vol dir nodrir-se millor.
Quan la gana disminueix molt, també és fàcil començar a menjar pitjor sense adonar-se’n: saltar-se menjars, reduir proteïnes o deixar de consumir certs aliments essencials simplement perquè “no ve de gust”.
El risc de què es parla poc: perdre múscul a més de greix
Un dels punts més importants –i menys comentats– del tractament amb GLP-1 és que no tot el pes perdut correspon a greix corporal.
Part d’ aquesta pèrdua pot venir de la massa muscular. I això importa molt més del que sembla.
El múscul no només serveix per tenir força o una determinada composició corporal. També està relacionat amb:
- El metabolisme.
- La salut òsea.
- La mobilitat futura.
- L’envelliment saludable.
- El control de la glucosa.
Perdre greix pot millorar la salut metabòlica, però perdre múscul en excés pot tenir lefecte contrari a mitjà i llarg termini.
Per això, l’objectiu no hauria de ser només “pesar menys” sinó millorar la composició corporal.
Com canvia la nutrició quan prens GLP-1
Aquí és on l´alimentació deixa de ser secundària i es converteix en una part central del tractament.
1. La proteïna deixa de ser opcional
Quan la gana baixa, moltes persones mengen molt menys de tot… inclosa la proteïna. Tot i això, mantenir una ingesta proteica adequada és fonamental per preservar massa muscular durant la pèrdua de pes.
A la pràctica això sol significar prioritzar:
- Peix
- Ous
- Carns magres.
- Lactis rics en proteïna.
- Llegums
- Proteïnes vegetals de qualitat.
De vegades fins i tot cal reorganitzar els menjars per assegurar proteïna suficient, encara que la gana sigui menor.
2. La força importa més que el cardio
Hi ha una recomanació que cada cop repeteixen més especialistes: si estàs perdent pes, necessites estimular el múscul. L’entrenament de força (adaptat a cada persona) ajuda a enviar-li al cos el missatge de: “aquest teixit muscular continua sent necessari”.
No cal convertir-se en atleta ni entrenar-se sis dies a la setmana. Però sí que entendre que caminar està molt bé… i que probablement no sigui suficient per si mateix.
3. Més sacietat no significa millor nutrició
Moltes persones descriuen una cosa semblant a això: “Simplement ja no em ve de gust menjar”. I encara que al principi pot semblar un avantatge, també es pot traduir en dietes pobres en fibra, vitamines o minerals. En altres paraules: menys gana no equival automàticament a millor alimentació.
La qualitat dels aliments continua important.
Aleshores… són una bona eina?
La resposta curta és: ho poden ser, en el context adequat.
Els GLP-1 estan mostrant resultats molt prometedors i poden millorar significativament la salut de moltes persones quan hi ha indicació mèdica. Però convé abandonar una idea simplista: que el medicament “ho fa tot”.
La realitat és més interessant –i més útil–: el tractament funciona millor quan s’acompanya d’una estratègia nutricional adequada, entrenament de força, seguiment mèdic i canvis sostenibles. Perquè l’objectiu no és només perdre pes ràpid. L’objectiu és guanyar salut sense perdre múscul, energia ni qualitat de vida.
Conclusió
Estem vivint un canvi important en el tractament de sobrepès i obesitat. Els GLP-1 han obert possibilitats que fa uns anys semblaven impensables.
Però potser la lliçó més important sigui aquesta: quan la gana disminueix, la nutrició es torna encara més important.
Menjar menys pot ser relativament fàcil. Menjar millor, mentre protegim múscul i salut metabòlica, continua requerint estratègia. I és aquí on la nutrició ben plantejada marca la diferència.
BIBLIOGRAFIA
(1) Wilding JPH, et al. Once-Weekly Semaglutide in Adults with Overweight or Obesity. New England Journal of Medicine. 2021.
(2) Jastreboff AM, et al. Tirzepatide Once Weekly for the Treatment of Obesity. New England Journal of Medicine. 2022.
(3) Wharton S, et al. Obesity in adults: a clinical practice guideline. CMAJ. 2020.
(4) Metaanálisis sobre cambios en composición corporal y pérdida de masa magra asociada a terapias GLP-1 en obesidad