La Teràpia Hormonal en menopausa
El Departament de Salut (HHS) i la FDA han revisat en profunditat l’evidència científica i han decidit retirar les antigues “caixes negres” d’advertiment que acompanyaven molts tractaments hormonals des del 2002.

Durant més de 20 anys, aquells requadres negres advertien d’un possible augment d’infart, ictus, trombosi, càncer de mama i demència a totes les dones que usessin estrògens, independentment de l’edat, del moment en què iniciaven el tractament o del tipus d’hormona utilitzada. Aquestes advertències es basaven sobretot en els primers resultats del famós estudi Women’s Health Initiative (WHI), realitzat en dones de més de 60 anys, moltes amb malaltia cardiovascular prèvia i amb preparats hormonals que avui dia pràcticament estan en desús…

Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife

¿Qué ha decidido exactamente el HHS/FDA?

Després de revisar dècades d’estudis clínics i metaanàlisi, l’HHS ha conclòs que aquests advertiments generalitzats no reflectien el coneixement científic actual i podien estar desanimant moltes dones a rebre un tractament útil per a la salut.

Els punts clau del canvi són l’eliminació de les “caixes negres” de múltiples preparats sistèmics d’estrogen i estrogen-progestagen. El prospecte segueix incloent advertiments, però ja no com un missatge alarmista i global per a totes. També s’afirma que, en dones menors de 60 anys o dins dels 10 anys des de la menopausa, l’evidència global d’assajos clínics indica que la teràpia hormonal redueix esdeveniments de malaltia coronari i mortalitat global, disminueix de forma molt marcada el risc de fractura osteoporòtica i podria reduir el deteriorament cognitiu i malaltia “finestra d’oportunitat”), encara que en aquest punt hi continua havent debat. A més, la FDA ha creat un panell expert específic en menopausa i Teràpia Hormonal a Menopausa (THM) per actualitzar informació adreçada a pacients i professionals, i continuar revisant l’evidència de manera continuada.

Amb això resumim que el missatge oficial ha passat de “eviteu-la llevat que no hi hagi més remei i durant el menor temps possible” a “per a moltes dones joves postmenopàusiques, els beneficis poden superar clarament els riscos si el tractament està ben indicat i supervisat”.

En què es recolza aquesta nova visió?

Com hem dit abans, la revisió de dades inclou metaanàlisi d’assajos clínics que mostren que, en dones que comencen Teràpia Hormonal a Menopausa abans dels 60 anys o dins dels 10 anys després de la menopausa, s’observa una reducció de 30% en malaltia coronària i 30–40% en mortalitat total davant de plau. També es van incloure assajos en dones amb menopausa recent (com l’estudi danès DOPS i altres) que mostren menys esdeveniments cardiovasculars i menys fractures en les dones tractades amb estrogen davant de les no tractades. I per altra banda també es van tenir en compte estudis observacionals i de neuroimatge que suggereixen menor càrrega d’amiloide/tau o menor risc de demència quan la teràpia s’inicia a prop de la menopausa, encara que els resultats no són uniformes i segueixen en investigació.

Tot això ha donat força a la hipòtesi del timing o finestra d’oportunitat: l’efecte de les hormones depèn molt de quan es comencen (edat i anys des de l’última regla), i de quin tipus d’estrogen i progestagen s’usa.

D’altra banda, cal puntualitzar que la Teràpia Hormonal moderna en menopausa es basa en l’ús d’hormones bioidèntiques, principalment progesterona i estradiol, que no són equivalents a les hormones sintètiques comunament anomenades progestàgens i estrògens que també es van incloure en aquests estudis. Aquesta diferència és crítica perquè molts riscos històrics associats a la teràpia hormonal provenen de l’ús de progestines (com el Provera) o estrògens conjugats (com Premarin), molt diferents al perfil biològic de les molècules que el cos humà naturalment produeix o reconeix com poden ser les hormones bioidèntiques.

La superioritat d’aquestes hormones bioidèntiques prové que l’organisme les reconeix com a pròpies, i exerceix efectes específics sobre receptors humans, sense activació col·lateral significativa en eixos no desitjats. Mentre que les progestines i els anomenats “progestàgens” comercials s’uneixen també a receptors androgènics o mineralocorticoides generant efectes secundaris.

Segueixen existint riscs?

Sí, segons el tipus d’hormona, la via d’administració i les característiques de la dona. Algunes hormones poden augmentar el risc de trombosi venosa i ictus, sobretot en dones grans, fumadores, amb obesitat o amb factors de risc previs, i especialment amb estrògens orals a dosis altes.

Alguns esquemes que combinen estrogen amb determinats progestàgens sintètics poden elevar discretament el risc de càncer de mama després d’uns quants anys d’ús continuat. Per això és important decidir-se per estradiol i progesterona amb un bon equilibri i un seguiment adequat. La decisió de tractar una dona concreta ha de continuar sent individualitzada, valorant història personal i familiar.

De fet, diversos experts han criticat que l’entusiasme pels possibles beneficis cardiovasculars i neurològics es pugui interpretar com una “barra lliure” per prescriure hormones a qualsevol dona, és molt important acudir amb un professional de salut expert i actualitzat en el tema.

Què significa això per a vostè com a pacient?

Per a nosaltres a Neolife, és molt important la transparència i el rigor científic quan compartim informació als nostres pacients i, creiem que aquesta actualització obre la porta a converses més honestes i matisades amb les nostres pacients. Així que des de Neolife podem dir-li que si està en perimenopausa o en els primers 10 anys després de la menopausa, tens símptomes molestos (fogots, insomni, sequedat vaginal, canvis d’ànim) o factors de risc d’osteoporosi, podem valorar la Teràpia Hormonal a Menopausa no només com a tractament. Fins i tot si ja han passat molts anys des de la seva menopausa, o té antecedents de trombosi o càncer hormonodependent, probablement prioritzarem altres opcions de tractament considerant que el tipus de tractament (oral, transdèrmic, vaginal), la dosi i la combinació amb progesterona o no, es decideix cas per cas i s’ha d’estudiar bé.

El nostre enfocament a Neolife integra aquestes noves recomanacions avaluant detingudament la història familiar i personal valorant també estudis complementaris. En el nostre maneig preferim estradiol bioidèntic i progesterona micronitzada que són les molècules més ben estudiades i generalment amb millor perfil de seguretat. A més a més, tenim un seguiment estret amb cadascuna de les nostres pacients i tenim revisions regulars per valorar eficàcia, possibles efectes secundaris i canvis en factors de risc. També us oferim acompanyament de l’estil de vida.

En resum, la decisió de l’HHS i la FDA de retirar els antics advertiments “en caixa negra” reconeix per fi el que a Neolife teníem clar d’acord amb la nostra actualització constant: que l’evidència científica actual mostra un panorama molt diferent al de 2002 i que quan s’indica bé i s’inicia en el moment adequat, sinó una salut potent no només i cardiovascular de moltes dones poden donar més vida als anys.

Si està en aquesta etapa vital i té dubtes, apropi’s a nosaltres, el més important és que pugui parlar-ho amb un professional format en teràpia hormonal, que li expliqui opcions, beneficis i riscos amb transparència, i que decideixin junts què és el millor per a vostè.

BIBLIOGRAFIA

(1) S. Department of Health and Human Services. (2024). HHS advances women’s health: Removes misleading FDA warnings on hormone replacement therapy. FDA Press Announcements

(2) Food and Drug Administration. (2025). FDA expert panel on menopause and hormone replacement therapy for women, 07/17/2025. FDA Expert Panels.

(3) Danish Osteoporosis Prevention Study (DOPS)