El genoma, el metaboloma i el microbioma d’un supercentenari: pistes per a un envelliment saludable.
A Neolife, estem sempre atents als avenços més capdavanters en la ciència de l’envelliment, i avui volem compartir amb vosaltres un estudi que està generant gran expectació. Es tracta de “The multiomics blueprint of the individual with the most extreme lifespan”, recentment publicat a Cell Reports Medicine per Santos-Pujol i col·laboradors. Aquest treball analitza en profunditat les múltiples capes biològiques (genoma, epigenoma, transcriptoma, metaboloma, proteoma i microbioma) d’una supercentenària per intentar comprendre com és possible envellir tant mantenint una salut de ferro.
Dra. Sánchez – Equip Mèdic Neolife
Context del estudi
La pacient objecte de l’estudi (anomenada “M116” a la feina) va ser la fins aleshores persona de més longevitat verificada (117 anys i 168 dies) i representava un cas excepcional per aprofundir en els mecanismes de longevitat extrema.
L’equip va analitzar mostres de sang, saliva, orina i femta, i va aplicar múltiples tècniques òmiques per contrastar el seu perfil biològic amb el de cohorts de persones grans no supercentenàries.
Una de las conclusiones destacadas es que la longevidad extrema no se produjo simplemente por evitar el envejecimiento, sino por una interesante dualidad: coexisten marcadores evidentes de edad avanzada (por ejemplo, telómeros muy cortos) junto con mecanismos protectores que parecen mantener la salud.
En resumen: no es que hubiera “derrotado” al envejecimiento, es que lo había gestionado de una forma excepcional.
Troballes clau rellevants per a la pràctica d’antienvelliment a Neolife
A continuació, recollim els descobriments més importants que des de Neolife considerem rellevants per incorporar a la nostra visió i assessorament clínic.
1. Genòmica i variants rares
Se identificaron alrededor de 3,8 millones de variantes de nucleótido único (SNVs) en el genoma de la mujer, de las que unas 91.666 fueron “variants of interest” (VOI) que podrían afectar a más de 25.000 genes. Entre esas variantes, siete estaban en estado homocigoto y no se encontraban en la población control europea. Genes destacados afectados incluyen: DSCAML1 (inmunidad y cognición), MAP4K3 (regulación de la longevidad en modelos), TSPYL4 y NT5DC1 (función pulmonar), y el clúster PCDHA1-9 (relacionado con salud cerebral y cardiaca).
En fer anàlisi d’enriquiment funcional, les rutes més sobrerepresentades van incloure: “diferenciació de cèl·lules T a l’estafa”, “resposta a bacteris”, “senyalització intervinguda per receptor d’antigen” i altres mecanismes immunitaris. Aquesta troballa destaca la possible importància d’un sistema immunològic robust a la longevitat sana.
Una observación interesante: aunque los telómeros de la mujer eran extremadamente cortos (~8 kb de longitud media y un ~40 % por debajo del percentil 20), ella seguía gozando de buena salud, lo que sugiere que la longitud de los telómeros funciona más como un “reloj cronológico” que como predictor directo de enfermedad. En Neolife, esto nos recuerda que los biomarcadores de envejecimiento deben interpretarse con cautela y siempre en contexto global.
2. Metabolòmica i perfil lipídic/antiinflamatori
A més, va mostrar un perfil lipídic notablement favorable: nivells extremadament baixos de VLDL-colesterol i triglicèrids, i nivells molt alts de HDL-colesterol (“colesterol bo”). Així mateix, moltes partícules de HDL de mida mitjana/gran, i moltes partícules LDL grans, juntament amb poca presència de HDL petites, la qual cosa apunta a una maduració molt eficaç de lipoproteïnes.
También, se registraron bajos niveles de ácidos grasos saturados, colesterol esterificado, ácido linoleico, acetona (biomarcadores tradicionalmente asociados a peor salud) y altos niveles de colesterol libre, que se relacionan con mejor pronóstico.
En el perfil inflamatorio, se encontraron concentraciones bajas de glicoproteínas A y B, lo que sugiere bajo grado de “inflamm-aging” sistémico.
Esto en conjunto sugiere que en Neolife podemos aplicar este tipo de hallazgos para guiar intervenciones precisas: optimización del metabolismo lipídico, control de triglicéridos, mejora de la composición de partículas lipoproteicas, y reducción del estado inflamatorio crónico de bajo grado.
3. Proteòmica de vesícules extracelulars (EVs)
A l’anàlisi proteòmica de les vesícules extracel·lulars de M116 (comparades amb dones postmenopàusiques de 49-65 anys), es van identificar 231 proteïnes amb diferències significatives. Els grups funcionals enriquits van incloure: coagulació, sistema immune, metabolisme lipídic, apoptosi, detoxificació cel·lular, adhesió cel·lular i regulació de l’mRNA.
Dentro de estos hallazgos, se observó un aumento del transporte de lípidos y colesterol, mayor remodelado de lipoproteínas, mayor aclaramiento de lipoproteínas, mayor oxidación/activación en la respuesta al estrés oxidativo.
Un dato curioso: la proteína con mayor sobreexpresión en M116 fue la proteína SAA1 (serum amyloid A-1), que en general se asocia a riesgo de Alzheimer, aunque en este caso la paciente no presentaba signos de neurodegeneración. Esto sugiere que algunas elevaciones proteómicas deben interpretarse con matices y dentro del contexto general del individuo.
4. Microbioma intestinal
El microbioma de M116 va presentar una diversitat molt més gran en comparació amb dones control de 61-91 anys, cosa que indica una microbiota extraordinàriament diversa.
A nivell de tall, els nivells d’Actinobacteriota van ser molt elevats a la supercentenària, sobretot de la família Bifidobacteriaceae i del gènere Bifidobacterium, que normalment disminueix amb l’edat, però aquí es va mantenir alt.
Per contra, els talls Proteobacteria i Verrucomicrobiota estaven disminuïts en comparació amb controls, cosa que s’ha vinculat amb millors estats de salut en edats molt avançades.
Dietèticament, s’observa que M116 consumia diàriament uns 3 iogurts amb Streptococcus thermophilus i Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus, que afavoreixen el creixement de Bifidobacterium. Tot i que no es demostra causalitat, obre la porta a estratègies fins ara conegudes.
5. Epigenètica i “edat biològica”
A nivel global, la “edad biológica” estimada (por métodos de metilación epigenética) de M116 fue significativamente inferior a su edad cronológica, por ejemplo, se estimó un “ritmo de edad” (age pace) de -17,34 años, lo que sugiere desaceleración del envejecimiento epigenético.
Esto confirma el valor de incorporar “relojes epigenéticos” como parte de nuestros paneles de envejecimiento, pero conociendo sus límites: la epigenética es modificable, y el objetivo es intervenir para “acercar” la edad biológica a niveles más jóvenes.
Implicacions per la pràctica d’ envelliment saludable a Neolife
Este estudio nos importa (y mucho) en Neolife, podemos concluir lo siguiente si lo aplicamos a nuestra práctica diaria:
La longevidad extrema no se resume a una única intervención milagrosa, sino a un conjunto de mecanismos: genéticos, metabólicos, inmunitarios, microbiológicos y epigenéticos que interactúan. En Neolife reforzamos precisamente esa visión integral.
Els perfils lipídics eficients, nivells d’inflamació baixos, microbiota favorable i epigenètica desaccelerada es presenten com a “marcadors de salut” més que mera edat cronològica. Per això, a Neolife promovem una estratègia personalitzada: diagnòstic, disseny d’intervencions específiques (nutrició, microbiota, estil de vida, optimització lipídica, modulació epigenètica) i seguiment evolutiu.
Este caso nos enseña algo poderoso: la longevidad extrema no tiene por qué ir acompañada de enfermedad extrema. Puede haber personas que logren vivir más de un siglo manteniendo una biología funcional y sorprendentemente equilibrada.
Aunque el estudio se basa en un solo caso, y por tanto, no podemos generalizar todos los hallazgos; sí aporta hipótesis valiosas que pueden trasladarse a programas clínicos individuales:
- Avaluació del metabolisme lipídic més enllà del colesterol tradicional (perfil de lipoproteïnes, particulació HDL/LDL).
- Monitorització de la inflamació de baix grau (glicoproteïnes, marcadors d’EVs).
- Estudio del microbioma intestinal, con especial atención al género Bifidobacterium y reducción de bacterias pro-inflamatorias.
- Integración de la genómica como parte del perfil de longevidad, aunque reconociendo que no se trata de “genes mágicos” sino de múltiples variantes que suman efecto modulado por estilo de vida.
Aquest tipus de recerca reforça la idea que l’edat és un factor important, però no un destí inevitable: l’envelliment i la malaltia es poden dissociar, com mostra aquest estudi. En les seves pròpies paraules, “edat extrema” no equival necessàriament a “mala salut”.
Per nosaltres, això confirma la importància d’analitzar múltiples capes de la nostra biologia: inflamació, genètica, epigenètica, microbioma… tot plegat. I, sobretot, ens recorda que no hi ha una única
Considerem que aquest estudi de Santos-Pujol et al. obre portes a futures intervencions en epigenètica, microbioma i prevenció personalitzable. I encara que encara queda camí, reforça la nostra missió diària a Neolife: acompanyar-vos amb programes basats en ciència real i actualitzada, perquè la qualitat de vida no es perdi amb l’edat, sinó que es prolongui. Les troballes ens donen pistes precises: metabolisme lipídic excel·lent, sistema immunitari rejovenit, microbioma favorable, epigenètica desaccelerada i un conjunt de variants genètiques protectores. Però, com recalquen els autors, no es tracta de replicar un “gen de la immortalitat”, sinó de construir múltiples capes de protecció personalitzada.
Nuestro compromiso en Neolife es justamente traducir estos avances de frontera en estrategias aplicadas para nuestros pacientes, ayudándoles a optimizar su envejecimiento en lugar de resignarse ante el paso del tiempo.
Si vols aprofundir en algun dels biomarcadors esmentats, o conèixer com implementar-los al teu protocol de seguiment estarem encantats d’ajudar-te.
Gracias por formar parte en este viaje hacia un envejecimiento más inteligente y saludable.
BIBLIOGRAFIA
(1) Santos-Pujol, A., Matalonga, J., Calleja, N., Moratal, T., López-Montes, A., et al. (2025).
The multiomics blueprint of the individual with the most extreme lifespan.
Cell Reports Medicine, 6, 102368.
https://doi.org/10.1016/j.xcrm.2025.102368