El 1970, una expedició a Groenlàndia va donar origen a la llegenda de l’omega-3 cardioprotector. Mig segle després, la ciència ha trigat a verificar-la del tot.

Bang i Dyerberg van vincular als anys 70 la dieta greix dels inuit amb el seu baix risc cardiovascular. El 2014 es va descobrir que mai no van mesurar aquesta incidència: es van basar en registres poc fiables de Groenlàndia. El mite fundacional de l’omega-3 va néixer, en part, d’una suposició mai no verificada.

Dr. Carlos Martí – Equip Mèdic Neolife

D’una expedició a Groenlàndia a una indústria de 1.100 milions de dòlars

L’estiu del 1970, dos investigadors danesos, Hans Olaf Bang i Jørn Dyerberg, van viatjar a la costa nord-oest de Groenlàndia per resoldre un enigma: els inuit, amb una dieta carregada de greix de foca i balena, semblaven patir molt pocs infarts. Aquella expedició va donar origen a una de les recomanacions nutricionals més repetides de l’últim mig segle —menjar peix blau, o suplementar amb el seu oli, protegeix el cor— i va establir les bases del que avui és una indústria que factura més de 1.100 milions de dòlars només als Estats Units.

Lo que la leyenda no cuenta es que, en 2014, una revisión publicada en el Canadian Journal of Cardiology recopiló 48 estudios posteriores sobre la salud cardiovascular de los inuit y concluyó que su prevalencia de enfermedad coronaria es, en realidad, similar —o incluso superior— a la de la población caucásica de referencia. Bang y Dyerberg nunca midieron directamente la incidencia de infarto: se basaron en los informes anuales del médico jefe de Groenlandia, una fuente que los propios revisores consideraron poco fiable para una población dispersa y con escaso acceso sanitario.

Tot i que el treball de camp original tenia buits metodològics que van trigar dècades a assenyalar-se, l’observació de Bang i Dyerberg no va caure en sac trencat: les seves anàlisis de sang sí que van mostrar un perfil lipídic favorable en els inuit, i aquesta troballa —ben fonamentada, a diferència de la xifra d’infarts—, va impulsar dècades de recerca bioquímica: endotelial i la inflamació sistèmica.

La distinció importa: la part de la història que va resistir l’escrutini científic no va ser “els inuit gairebé no tenen infarts” sinó “l’EPA i el DHA tenen efectes biològics reals i mesurables sobre el sistema cardiovascular”. Sobre aquesta base bioquímica sòlida es va construir, més tard, tot un mercat de suplementació que avui a Espanya ha esdevingut un dels productes més venuts en parafarmàcia i herbolari.

El que els assaigs moderns han trigat 50 anys a respondre

La pregunta que Bang i Dyerberg van deixar sense resoldre amb rigor, redueix el omega-3 Risc real d’infart i ictus? ha trobat, mig segle després, una resposta molt més sofisticada i força menys còmoda que la llegenda original. Dos grans assaigs clínics amb dosis farmacològiques (4 grams al dia) han donat resultats oposats en els darrers anys: REDUCE-IT (2019), amb EPA pura i purificada, va trobar una reducció significativa d’esdeveniments cardiovasculars més grans en pacients d’alt risc. STRENGTH (2020), amb la mateixa combinació d’EPA i DHA que porten la majoria dels suplements de venda lliure, no va trobar cap benefici i es va aturar abans d’hora per falta de resultats.

La comunitat científica continua debatent el motiu d’aquesta discrepància —des del tipus de placebo utilitzat a cada assaig fins a la possibilitat que el DHA atenuï l’efecte cardioprotector de l’EPA—, però hi ha un punt d’acord més ampli: la promesa de “prevenció d’infarts” que repeteixen molts suplements de venda lliure quan avui encara no té el mateix suport que tenia fa matisos.

Entre el mite i el dubte, el que sí que sosté l’evidència

Lluny del debat cardiovascular més controvertit, hi ha terreny on l’evidència sobre EPA i DHA és sòlida i no depèn de cap llegenda groenlandesa: l’EFSA ha autoritzat al·legacions de salut amb base fisiològica consistent per a la funció cardíaca normal, a partir de 250 mg/dia d’EPA+DHA combinats, i per al manteniment de la mg/dia de DHA. La reducció de triglicèrids amb dosis altes (2.000-4.000 mg/dia, ia terreny farmacològic) és, juntament amb aquestes dues al·legacions, dels usos més ben recolzats de tot el catàleg de suplements d’omega-3.

L’error habitual no és prendre omega-3 Per aquestes raons —tenen fonament real—, sinó a extrapolar aquest fonament a la promesa més àmplia i menys sostinguda de prevenció cardiovascular universal, precisament la part de la història que va néixer d’una dada mai verificada.

La pregunta que sí que importa avui: mengem prou peix?

Amb independència del debat sobre prevenció d’infarts, hi ha una dada que no depèn de cap assaig clínic controvertit: quanta omega-3 mengem realment. L’estudi ANIBES, l’enquesta de referència sobre dieta a Espanya, va trobar el 2023 que la ingesta mitjana diària d’EPA a la població espanyola és de només 30 mg, i la de DHA de 60 mg — 90 mg combinats davant dels 250-500 mg que recomanen de manera consistent l’EFSA i la majoria de societats. El mateix estudi va trobar que el 65% de la població adulta no arriba al consum de peix recomanat, especialment entre els més joves.

És, amb diferència, l’argument amb menys controvèrsia científica de tot aquest article: sigui quin sigui el resultat final del debat cardiovascular, la majoria de la població espanyola parteix d’una base dietètica d’omega-3 molt allunyada del que es recomana — cosa que cap revisió no ha posat en dubte.

Un mite a mitges, un argument real

Cinquanta anys després d’aquella expedició a Groenlàndia, l’omega-3 conserva un argument real —una bretxa dietètica documentada i al·legacions de salut ben fonamentades— i ha perdut, almenys en part, el mite que el va fer famós. És un bon exemple de com una història pot estar parcialment equivocada a l’origen i, tot i així, assenyalar cap a una cosa veritable: el relat inuit va resultar tenir menys base de la que es pensava, però l’interès bioquímic que va generar ha produït, dècades després, una evidència molt més rigorosa —amb les seves pròpies llums i ombres— sobre el que l’E.

A Neolife valorem la suplementació d’omega-3 dins del context dietètic i del biomarcador de cada pacient, no com a recomanació automàtica ni com a promesa de prevenció universal.

Quan té sentit, comptem amb NeOmega 3, que combina EPA i DHA en dosi clara amb extracte de fulla d’olivera com a suport antioxidant addicional — pensat com a base de manteniment, no com a substitut d’una dieta amb peix blau suficient.

BIBLIOGRAFIA

(1) Bang HO, Dyerberg J, Nielsen AB. Plasma lipid and lipoprotein pattern in Greenlandic West-coast Eskimos. Lancet. 1971;1(7710):1143-1146. doi: 10.1016/s0140-6736(71)91658-8.

(2) Fodor JG, Helis E, Yazdekhasti N, Vohnout B. “Fishing” for the origins of the “Eskimos and heart disease” story: facts or wishful thinking? Can J Cardiol. 2014;30(8):864-868. doi: 10.1016/j.cjca.2014.04.007.

(3) Nicholls SJ, Lincoff AM, Garcia M, et al. Effect of High-Dose Omega-3 Fatty Acids vs Corn Oil on Major Adverse Cardiovascular Events in Patients at High Cardiovascular Risk: The STRENGTH Randomized Clinical Trial. JAMA. 2020;324(22):2268-2280. doi: 10.1001/jama.2020.22258.

(4) Redruello-Requejo M, Samaniego-Vaesken ML, Puga AM, Montero-Bravo A, Ruperto M, Rodríguez-Alonso P, Partearroyo T, Varela-Moreiras G. Omega-3 and Omega-6 Polyunsaturated Fatty Acid Intakes, Determinants and Dietary Sources in the Spanish Population: Findings from the ANIBES Study. Nutrients. 2023;15(3):562. doi: 10.3390/nu15030562.