FIBRA

La fibra: el nutrient oblidat que pot marcar la diferència en la longevitat

L’evidència científica confirma que una ingesta més alta de fibra redueix el risc de malalties cròniques i afavoreix un envelliment més saludable.

Tot i que sol associar-se només al trànsit intestinal, la fibra dietètica és un dels nutrients amb més impacte sobre la salut i la longevitat. Els seus efectes van molt més enllà de l’aparell digestiu: modula la microbiota intestinal, redueix la inflamació crònica, millora el metabolisme i disminueix el risc de malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i alguns tipus de càncer.

Per Adriana Martín Peral · Unitat de Nutrició Neolife · Publicat el 16 de novembre de 2026

Què descobriràs en aquest article

•    Per què la fibra va molt més enllà del trànsit intestinal.

•    Quanta fibra prenem a Espanya i quanta n’hauríem de prendre.

•    Quin paper té la microbiota en els seus beneficis.

•    Si cal un suplement o n’hi ha prou amb menjar millor.

Per què la fibra és un nutrient infravalorat?

Durant dècades, la fibra s’ha considerat un nutrient secundari el benefici principal del qual era prevenir el restrenyiment. Tanmateix, la recerca dels últims anys ha canviat radicalment aquesta percepció.

Avui sabem que la fibra actua com un autèntic modulador de la salut metabòlica i immunològica, i és un dels components de la dieta més estretament relacionats amb un risc menor de mortalitat per qualsevol causa.

Paradoxalment, la majoria de la població en consumeix quantitats molt inferiors a les recomanades. A Espanya, segons l’estudi ANIBES, la ingesta mitjana és d’uns 13-16 g diaris, lluny dels 25-30 g recomanats per als adults.



Com actua la fibra? La microbiota, gran mediadora dels seus beneficis

La major part de la fibra no es digereix a l’intestí prim, sinó que arriba al còlon, on serveix d’aliment als bacteris intestinals.

Durant aquest procés es generen àcids grassos de cadena curta, especialment butirat, propionat i acetat, molècules amb una rellevància fisiològica enorme.

Aquests metabòlits:

  • Mantenen la integritat de la barrera intestinal.
  • Redueixen la inflamació sistèmica.
  • Milloren la sensibilitat a la insulina.
  • Participen en la regulació del sistema immunitari.
  • Podrien influir positivament en la salut cerebral.

Cada vegada hi ha més consens que part dels beneficis atribuïts a una dieta saludable es produeixen precisament gràcies a aquesta interacció entre la fibra i la microbiota.

Quins beneficis té una dieta rica en fibra?

Els beneficis d’una dieta rica en fibra estan àmpliament avalats per estudis epidemiològics i metaanàlisis.

Una ingesta més alta s’ha associat amb:

  • Menys risc de malaltia cardiovascular.
  • Reducció de la incidència de diabetis tipus 2.
  • Menys risc de càncer colorectal.
  • Millor control del pes corporal.
  • Disminució del colesterol LDL.
  • Millor control glucèmic.
  • Menys mortalitat per qualsevol causa.

Aquests efectes semblen dependre tant de la quantitat com de la diversitat de les fonts de fibra consumides.

Quins tipus de fibra hi ha? Soluble i insoluble

Parlar simplement de “fibra” és una simplificació. N’hi ha diferents tipus, amb funcions complementàries:

Fibra soluble

  • Present en la civada, els llegums, les fruites o les llavors.
  • Forma gels viscosos.
  • Ajuda a controlar la glucosa i el colesterol.
  • És altament fermentable per la microbiota.

Fibra insoluble

  • Predomina en els cereals integrals i moltes verdures.
  • Augmenta el volum de les femtes.
  • Afavoreix el trànsit intestinal.

El més important no és prioritzar un tipus concret, sinó consumir una gran varietat d’aliments vegetals.

Cal prendre un suplement de fibra?

Tot i que hi ha suplements de fibra amb indicacions específiques, la major part dels beneficis observats en els estudis prové del consum habitual d’aliments rics en fibra.

Fruites, verdures, llegums, fruita seca, llavors i cereals integrals aporten, a més de fibra, vitamines, minerals, polifenols i altres compostos bioactius que actuen de manera sinèrgica.

Per això, augmentar la ingesta de fibra no consisteix només a afegir un suplement, sinó a millorar globalment la qualitat de l’alimentació.

Conclusions

En nutrició hi ha pocs nutrients amb un suport científic tan sòlid com la fibra dietètica. La seva capacitat per modular la microbiota intestinal, reduir la inflamació i prevenir múltiples malalties la converteix en un autèntic aliat de l’envelliment saludable.

En un context en què la medicina de precisió posa el focus en la prevenció, incrementar el consum d’aliments rics en fibra és una de les intervencions més senzilles, segures i eficaces per promoure la salut a llarg termini.

Idees clau

  • A Espanya la ingesta mitjana de fibra és d’uns 13-16 g diaris, al voltant de la meitat dels 25-30 g recomanats (estudi ANIBES).
  • La fibra alimenta la microbiota, que produeix àcids grassos de cadena curta (butirat, propionat i acetat) amb efectes sobre la inflamació, la insulina i el sistema immunitari.
  • Una ingesta més alta s’associa amb menys malaltia cardiovascular, diabetis tipus 2, càncer colorectal i mortalitat per qualsevol causa.
  • El que més compta és la varietat d’aliments vegetals, més que un tipus concret de fibra o un suplement.

Preguntes freqüents sobre la fibra

Quanta fibra s’ha de prendre al dia?

Entre 25 i 30 g diaris en adults. A Espanya, la ingesta mitjana és d’uns 13-16 g diaris, molt lluny d’aquesta recomanació.

Quins aliments tenen més fibra?

Fruites, verdures, llegums, fruita seca, llavors i cereals integrals. A més de fibra, aporten vitamines, minerals, polifenols i altres compostos bioactius que actuen de manera sinèrgica.

Quina diferència hi ha entre la fibra soluble i la insoluble?

La fibra soluble (civada, llegums, fruites, llavors) forma gels viscosos, ajuda a controlar la glucosa i el colesterol i és molt fermentable per la microbiota. La insoluble (cereals integrals i moltes verdures) augmenta el volum de les femtes i afavoreix el trànsit intestinal.

Per què la fibra és bona per a la microbiota?

La major part de la fibra arriba al còlon sense digerir i serveix d’aliment als bacteris intestinals, que produeixen àcids grassos de cadena curta (butirat, propionat i acetat). Aquests mantenen la integritat de la barrera intestinal, redueixen la inflamació sistèmica i milloren la sensibilitat a la insulina.

És millor prendre un suplement de fibra?

En general, no. Hi ha suplements amb indicacions específiques, però la major part dels beneficis observats en els estudis prové del consum habitual d’aliments rics en fibra.

Bibliografia

  • Reynolds A, Mann J, Cummings J, Winter N, Mete E, Te Morenga L. Carbohydrate quality and human health: a series of systematic reviews and meta-analyses. The Lancet. 2019;393(10170):434-445. doi: 10.1016/S0140-6736(18)31809-9.
  • McRae MP. Dietary Fiber Intake and Type 2 Diabetes Mellitus: An Umbrella Review of Meta-analyses. Journal of Chiropractic Medicine. 2018;17(1):44-53. doi: 10.1016/j.jcm.2017.11.002.
  • Barber TM, Kabisch S, Pfeiffer AFH, Weickert MO. The Health Benefits of Dietary Fibre. Nutrients. 2020;12(10):3209. doi: 10.3390/nu12103209.
  • Fan Y, Pedersen O. Gut microbiota in human metabolic health and disease. Nature Reviews Microbiology. 2021;19(1):55-71. doi: 10.1038/s41579-020-0433-9.
  • Makki K, Deehan EC, Walter J, Bäckhed F. The Impact of Dietary Fiber on Gut Microbiota in Host Health and Disease. Cell Host & Microbe. 2018;23(6):705-715. doi: 10.1016/j.chom.2018.05.012.
  • González-Rodríguez LG, Perea Sánchez JM, Aranceta-Bartrina J, Gil Á, González-Gross M, Serra-Majem L, Varela-Moreiras G, Ortega RM. Intake and Dietary Food Sources of Fibre in Spain: Differences with Regard to the Prevalence of Excess Body Weight and Abdominal Obesity in Adults of the ANIBES Study. Nutrients. 2017;9(4):326. doi: 10.3390/nu9040326.

Continua explorando el Blog