El mes de maig passat, la revista The Lancet va publicar el resultat d’un procés de consens internacional sense precedents: la síndrome d’ovari poliquístic (SOP) deixa de dir-se així per passar a anomenar-se síndrome ovàrica metabòlica poliendocrina (SOMP). El canvi, liderat per la Universitat de Monash i amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut, no és un simple maquillatge terminològic, sinó el resultat de catorze anys de treball científic.

Darrere de la nova denominació hi ha enquestes globals iteratives, mètodes Delphi modificats i la participació de més de 14.000 persones (pacients i professionals sanitaris) procedents de totes les regions del món. L’objectiu: trobar un nom que reflecteixi amb precisió el que realment passa a l’organisme dels qui viuen amb aquesta condició.

Dr. Carlos Martí – Equip Mèdic Neolife

Una nova denominació per reflectir millor la realitat clínica

Durant dècades, el terme “poliquístic” va centrar l’atenció (i el diagnòstic) en una imatge ecogràfica concreta: la presència de múltiples fol·licles a l’ovari. Però aquests fol·licles no són quists patològics, sinó estructures immadures que no van completar el seu desenvolupament, i moltes pacients amb la condició ni tan sols presenten aquesta morfologia ovàrica.

Aquest desajust entre el nom i la realitat clínica tenia conseqüències: diagnòstics tardans, atenció fragmentada i un estigma que encara avui acompanya la paraula “poliquístic”. El nou nom busca posar fre a aquesta confusió i reconèixer, des de la denominació mateixa, que es tracta d’un trastorn multisistèmic: hormonal, metabòlic i reproductiu alhora.

La magnitud del problema ho justifica. Segons l’OMS, el SOMP afecta una de cada vuit dones en edat reproductiva a tot el món, i s’estima que fins al 70% dels casos romanen sense diagnosticar. La transició del nom s’implementarà de manera gradual durant els propers tres anys, actualitzant guies clíniques, classificacions diagnòstiques i materials per a pacients.

De SOP a SOMP: anatomia d´un consens global

El procés, publicat el 12 de maig del 2026 i liderat per la professora Helena Teede juntament amb el Global Name Change Consortium, va implicar 56 organitzacions acadèmiques, clíniques i de pacients. No es tractava d’escollir un nom nou per consens d’uns quants experts, sinó de construir-lo a partir de l’evidència científica i de l’experiència real dels que conviuen amb la condició.

El nou nom es va presentar oficialment durant el Congrés Europeu d’Endocrinologia, a Praga, i es va publicar simultàniament a The Lancet. Segons els seus autors, la prioritat va ser trobar un terme precís, encara que això signifiqués abandonar definitivament les sigles SOP que durant dècades van identificar la malaltia.

Els tres pilars del nou nom

El terme síndrome ovàric metabòlic polentcrin condensa tres idees clau. “Poliendocrino” reconeix que no és només l’ovari el que està alterat, sinó diferents sistemes hormonals (andrògens, insulina i, en alguns casos, també la funció tiroïdal). “Metabòlic” situa la resistència a la insulina i el risc cardiovascular al centre del diagnòstic, no com una complicació secundària. I “ovàric” manté l’origen reproductiu de la condició, però sense la referència errònia als quists.

Aquesta forma de nomenar-lo no és només més exacta: també orienta millor el tractament. Un trastorn que afecta alhora el metabolisme, diverses glàndules i el sistema reproductiu difícilment es pot abordar des d’una sola especialitat.

Què és i com es diagnostica el SOMP

Més enllà del nom, el SOMP segueix diagnosticant-se amb els criteris clínics ja coneguts, adaptats de Rotterdam: s’han de complir almenys dues de tres condicions: alteracions de l’ovulació (cicles irregulars o absència d’ovulació), excés d’andrògens -ja sigui clínic (acne, borrissol excessiu, caiguda de cabell) a l’ecografia o una hormona antimülleriana elevada. En adolescents, els criteris s’apliquen amb més cautela i només se n’exigeixen els dos primers.

Aquesta combinació de criteris dóna lloc a fenotips diferents: no totes les pacients amb SOMP tenen el mateix perfil. Hi ha dones amb hiperandrogenisme i cicles irregulars que a més mostren la morfologia poliquística a l’ovari, d’altres amb el mateix quadre hormonal però sense aquesta imatge ecogràfica, i d’altres que ovulen amb normalitat però presenten excés d’andrògens i múltiples fol·licles. Aquesta variabilitat és precisament la que el nom nou intenta capturar millor que l’anterior.

La resistència a la insulina, encara que extremadament freqüent al SOMP, no forma part dels criteris diagnòstics formals. Tot i això, condiciona bona part del pronòstic i del tractament, la qual cosa explica que el component “metabòlic” ocupi ara un lloc central en el propi nom de la malaltia.

Per què la precisió del nom també és salut

Les pacients amb SOMP conviuen amb manifestacions molt diferents entre si: cicles irregulars, dificultat per aconseguir un embaràs, acne persistent, excés de borrissol o caiguda de cabell, però també un major risc de diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. El nom anterior, centrat a l’ovari, deixava en segon pla aquestes implicacions metabòliques, que en molts casos són les que més impacten en la salut a llarg termini.

Anomenar correctament una malaltia no és un gest simbòlic. Quan el nom reflecteix la complexitat real d’una condició, millora el reconeixement clínic, agilitza el diagnòstic i facilita que diverses especialitats treballin de manera coordinada al voltant de la mateixa pacient.

El component cardiovascular: per què no és un detall menor

El risc cardiovascular no és un efecte secundari menor del SOMP, sinó una de les raons de fons per les quals ha canviat el nom. La resistència a la insulina és present en aproximadament el 85% de les persones amb aquesta condició i actua com un dels motors centrals del quadre: la hiperinsulinèmia compensatòria estimula la producció ovàrica i suprarenal d’andrògens, redueix la proteïna transportadora d’hormones sexuals (SHBG) i, amb això, augmenta la testosterona lliure circulant.

Aquest desequilibri afavoreix l’acumulació de greix visceral i hepàtic, un estat proinflamatori de baix grau i disfunció de l’endoteli vascular, ingredients que, sostinguts en el temps, deriven en hipertensió arterial, dislipèmia i aterosclerosi prematura. El risc de diabetis tipus 2 i de diabetis gestacional també augmenta de manera proporcional al pes corporal.

Per aquest motiu, les guies actuals recomanen que tota dona amb un diagnòstic recent de SOMP se sotmeti a una valoració metabòlica que inclogui un perfil lipídic i una prova de tolerància oral a la glucosa, independentment de la seva edat o del seu índex de massa corporal. Detectar precoçment aquestes alteracions permet actuar abans que es tradueixin en malaltia cardiovascular establerta, en la línia de l’enfocament preventiu que a New Reliance apliquem també davant d’altres factors de risc cardiometabòlic.

Com es tracta el SOMP

El tractament del SOMP mai no ha estat una solució única, i això no canvia amb el nou nom: segueix sent un abordatge personalitzat, que depèn dels símptomes predominants en cada pacient, de si hi ha desig d’embaràs o no, i del grau d’afectació metabòlica.

El primer esglaó, en la majoria dels casos, són les intervencions sobre l’estil de vida: una alimentació que afavoreixi la sensibilitat a la insulina, l’activitat física regular i, quan cal, una pèrdua de pes moderada. Aquests canvis, per ells mateixos, poden millorar la regularitat del cicle, reduir l’hiperandrogenisme i disminuir el risc cardiometabòlic a llarg termini.

Quan el component metabòlic és rellevant, es recorre a fàrmacs sensibilitzadors a la insulina, com ara la metformina. Per regular el cicle i controlar l’acne o l’excés de pèl s’utilitzen anticonceptius hormonals combinats o antiandrògens, entre els quals l’espironolactona continua sent el més emprat pel seu efecte sobre l’hirsutisme i l’acne, tot i que cal evitar si hi ha desig d’embaràs pel potencial teratogen. I quan la pacient busca un embaràs, hi ha opcions específiques d’inducció de l’ovulació, com ara letrozol o citrat de clomifè, i, si no són suficients, tècniques de reproducció assistida com la fecundació in vitro.

El SOMP no implica necessàriament infertilitat: moltes dones amb aquesta condició aconsegueixen embarassos espontanis o assistits. La clau està en un seguiment que combini ginecologia, endocrinologia i nutrició, i que incorpori suport psicològic quan calgui, atès l’impacte emocional que pot tenir conviure amb una condició crònica.

Què canvia (i què no) per a les pacients

Els símptomes no canvien: una dona amb SOMP presenta exactament les mateixes manifestacions que abans s’associaven al SOP. El que canvia és la manera d’entendre-les i integrar-les en un únic quadre clínic, i la manera com els professionals sanitaris es comuniquen i coordinen l’atenció.

La transició serà progressiva. Durant els propers tres anys s’actualitzaran guies clíniques, sistemes de classificació, historials mèdics i materials informatius per a pacients i professionals. L’objectiu dels promotors del consens no és transformar de la nit al dia la pràctica clínica, sinó que aquesta evolucioni de manera ordenada cap al nou marc diagnòstic.

L’enfocament de Neolife

A Neolife portem temps abordant els trastorns hormonals femenins des d’una mirada integral, combinant endocrinologia, ginecologia i nutrició per no perdre de vista el que passa més enllà de l’ovari. Aquest canvi de nom confirma una cosa que ja forma part de la nostra pràctica clínica: valorar conjuntament el perfil hormonal, metabòlic i reproductiu de cada pacient, en lloc de tractar cada símptoma per separat.

Perquè posar el nom correcte a una malaltia és, moltes vegades, el primer pas per tractar-la millor.

BIBLIOGRAFIA

(1) Teede HJ, Bahri Khomami M, Morman R, et al; Global Name Change Consortium. Polyendocrine metabolic ovarian syndrome, the new name for polycystic ovary syndrome: a multistep global consensus process. Lancet. 2026 Jun 6;407(10545):2329-2339. doi: 10.1016/S0140-6736(26)00717-8. Epub 2026 May 12.

(2) Teede HJ, Moran LJ, Morman R, et al. Polycystic ovary syndrome perspectives from patients and health professionals on clinical features, current name, and renaming: a longitudinal international online survey. EClinicalMedicine. 2025;84:103287.