L’edat que figura al DNI compta els anys viscuts. L’edat biològica ens ajuda a entendre com els estem vivint i què podem fer per envellir millor.

Tots coneixem la nostra edat cronològica, però dues persones nascudes el mateix any poden tenir un estat de salut molt diferent. Els rellotges biològics analitzen diferents senyals de l’organisme per oferir-nos una visió més personalitzada de com estem envellint.

Dra. Marta López – Equip Mèdic Neolife

L’edat cronològica i l’edat biològica no són el mateix

L’edat cronològica és senzilla: són els anys que han passat des que vam néixer. No es pot modificar i avança de la mateixa manera per a tothom.

L’edat biològica intenta respondre una altra pregunta: com es troba el nostre organisme per a l’edat que tenim? A la consulta ho veiem contínuament. Hi ha persones de 60 anys amb una gran capacitat física, bona massa muscular i uns paràmetres metabòlics excel·lents, mentre que d’altres de la mateixa edat presenten més cansament, inflamació, pèrdua de força o diversos factors de risc.

Per això, quan parlem de longevitat, no ens interessa únicament sumar anys. Ens interessa saber com estem arribant a aquests anys i què podem fer per mantenir durant més temps l’energia, l’autonomia i la qualitat de vida.

Viure més i viure millor: lifespan davant de healthspan

En medicina de la longevitat diferenciem dos conceptes que van de la mà. El lifespan és la durada total de la vida: quants anys vivim. El healthspan, en canvi, és el temps que vivim amb bona salut, autonomia, energia i capacitat per fer la nostra vida amb normalitat. No es tracta només d’afegir anys al calendari, sinó d’aconseguir que el màxim nombre possible d’aquests anys siguin anys de qualitat. Conèixer la nostra edat biològica ens pot ajudar a detectar quines àrees convé cuidar per apropar aquests dos objectius: viure més, però sobretot viure millor.

Què influeix en la nostra edat biològica?

Els nostres gens tenen un paper important, però no escriuen tota la història. L’alimentació, l’exercici, el son, l’estrès, la composició corporal i l’exposició a tòxics també deixen empremta en l’organisme.

Aquesta és una bona notícia: no podem canviar la data de naixement, però sí que podem actuar sobre molts dels factors que influeixen en la nostra manera d’envellir.

Els rellotges biològics: una fotografia de com estem envellint

Els rellotges biològics són eines que combinen diferents biomarcadors i els transformen en una estimació de l’edat biològica o de la velocitat d’envelliment.

Podríem comparar-los amb el quadre de comandament d’un cotxe. El nombre de quilòmetres ens aporta informació, però també volem conèixer l’estat del motor, el consum, la pressió dels pneumàtics o si existeix algun senyal d’alerta. En el nostre organisme passa una cosa semblant: l’edat cronològica és una dada important, però no és l’única.

Existeixen rellotges construïts a partir d’anàlisis clíniques, proteïnes, metabòlits, imatges mèdiques o dades recollides per dispositius digitals. Entre els més coneguts hi ha els rellotges epigenètics, que estudien determinats senyals químics de l’ADN relacionats amb el pas del temps, l’estat de salut i els nostres hàbits.

Epigenètica: quan l’estil de vida conversa amb els nostres gens

L’epigenètica estudia com es regula l’activitat dels nostres gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Una manera senzilla d’entendre-ho és imaginar que l’ADN és un gran llibre d’instruccions. L’epigenètica ajuda a decidir quines pàgines es llegeixen més, quines menys i com respon l’organisme a l’entorn.

L’alimentació, l’activitat física, el descans, l’estrès, el tabac o la salut metabòlica poden estar relacionats amb canvis epigenètics. A partir d’aquests senyals, els rellotges epigenètics estimen si el nostre organisme mostra un patró d’envelliment més ràpid, similar o més lent del que s’esperaria per a la nostra edat cronològica.

L’interès d’aquesta informació no rau només en conèixer una xifra. Està en utilitzar-la com a punt de partida per revisar els hàbits, identificar àrees de millora i dissenyar una estratègia de salut més personalitzada.

Els telòmers: els protectors dels nostres cromosomes

Els telòmers són estructures situades als extrems dels cromosomes. La seva funció s’assembla a la de les petites peces de plàstic que protegeixen els extrems dels cordons de les sabates: ajuden a evitar que el material genètic es deteriori.

Amb el pas del temps i les successives divisions cel·lulars, els telòmers tendeixen a escurçar-se. La seva longitud està influïda per l’edat, però també s’ha relacionat amb l’estrès oxidatiu, la inflamació, el tabaquisme, el sedentarisme i altres factors de salut.

Mesurar la longitud dels telòmers permet obtenir informació sobre l’envelliment cel·lular i afegir una peça més al conjunt de dades que utilitzem per valorar com està envellint una persona.

Podem millorar la nostra edat biològica?

L’edat biològica no s’ha d’entendre com una sentència ni com una etiqueta fixa. Precisament, la seva major utilitat és recordar-nos que una part important de la nostra manera d’envellir està relacionada amb factors modificables.

Hi ha mesures senzilles, encara que no sempre fàcils, que poden marcar una gran diferència:

• Mantenir una bona massa muscular i entrenar la força.
• Fer activitat física de manera regular i cuidar la capacitat cardiovascular.
• Seguir una alimentació adaptada a les nostres necessitats.
• Dormir bé i respectar els ritmes de descans.
• Controlar la glucosa, la pressió arterial, el colesterol i la composició corporal.
• Reduir el tabac, l’excés d’alcohol i l’exposició a altres tòxics.
• Cuidar l’estrès, la salut emocional i les relacions socials.

Mesurar ens permet conèixer millor el punt de partida. I quan repetim una valoració després d’un temps, també podem observar l’evolució i comprovar si els canvis introduïts van en la direcció adequada.

L’enfocament Neolife: mesurar per poder actuar

A Neolife entenem la medicina de la longevitat com una medicina preventiva, personalitzada i basada en dades. No busquem únicament saber quants anys té una persona, sinó comprendre com es troba i quins aspectes podem treballar per millorar la seva salut futura.

Dins de la nostra valoració disposem de dues proves especialment relacionades amb l’edat biològica:

• Mesurament de la longitud dels telòmers: aporta informació sobre l’envelliment cel·lular i l’estat d’aquestes estructures protectores dels nostres cromosomes.
• Test epigenètic d’edat biològica: estudia senyals epigenètics relacionats amb l’envelliment i ajuda a valorar com els nostres hàbits poden estar-hi influint.

Interpretem aquests resultats juntament amb la història clínica, l’analítica, la composició corporal, la salut cardiovascular, la massa muscular, l’exercici, el son i l’estil de vida. D’aquesta manera, la xifra deixa de ser una dada aïllada i es converteix en una eina per prendre decisions.

Conèixer la nostra edat biològica no significa predir el futur. Significa disposar de més informació per cuidar-lo. Perquè l’objectiu no és només viure més anys, sinó arribar-hi amb més salut, autonomia i qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA

(1) de Magalhães JP. Biological aging clocks in health and disease. Nature Medicine. 2026. doi:10.1038/s41591-026-04495-3.

(2) Mavrommatis C, et al. An unbiased comparison of 14 epigenetic clocks in relation to 174 incident disease outcomes. Nature Communications. 2025;16:11164. doi:10.1038/s41467-025-66106-y.

(3) Belsky DW, et al. DunedinPACE, a DNA methylation biomarker of the pace of aging. eLife. 2022;11:e73420. doi:10.7554/eLife.73420.

(4) Horvath S. DNA methylation age of human tissues and cell types. Genome Biology. 2013;14:R115. doi:10.1186/gb-2013-14-10-r115.

(5) Levine ME, et al. An epigenetic biomarker of aging for lifespan and healthspan. Aging. 2018;10(4):573-591. doi:10.18632/aging.101414.

(6) Vaiserman A, Krasnienkov D. Telomere length as a marker of biological age: state-of-the-art, open issues, and future perspectives. Frontiers in Genetics. 2021;11:630186. doi:10.3389/fgene.2020.630186.

(7) Wang K, et al. A full life cycle biological clock based on routine clinical data and its impact in health and diseases. Nature Medicine. 2025. doi:10.1038/s41591-025-04006-w.