L’envelliment és un procés biològic inevitable que es caracteritza per la pèrdua progressiva de funcions cel·lulars i fisiològiques. Aquest deteriorament és el principal factor de risc per al desenvolupament de malalties cròniques i degeneratives.

Encara que els estudis sobre envelliment i malalties relacionades amb l’edat encara es troben en etapes primerenques, en els darrers anys, la investigació sobre longevitat ha avançat de forma notable. podem intervenir de manera externa per endarrerir el procés d’envelliment?

Dra. Yessica Sánchez – Equip Mèdic Neolife

Hallmarks of Aging

Ja hem parlat sobre els Hallmarks of Aging o els pilars de l’envelliment. En aquest article, explorarem quins avenços hi ha per abordar directament cadascun i intentar respondre aquesta pregunta. Vegem els principals mecanismes implicats:

Entre els processos més rellevants hi ha la inestabilitat genòmica, que passa quan els sistemes de reparació de l’ADN deixen de funcionar correctament, permetent que s’acumulin mutacions amb conseqüències funcionals importants.

Un altre mecanisme essencial és l’escurçament dels telòmers, les estructures que protegeixen els extrems dels cromosomes. Amb cada divisió cel·lular, aquests telòmers s’escurcen, fins que la cèl·lula perd la seva capacitat de replicar-se. S’ha observat que, en activar l’enzim telomerasa, es pot alentir aquest procés en alguns models experimentals.

Les alteracions epigenètiques també juguen un paper clau. L’envelliment modifica l’expressió gènica sense canviar l’ADN, cosa que altera múltiples funcions cel·lulars. Aquestes alteracions epigenétiques estan implicades en síndromes de l´envelliment prematur.

La proteostasi, o manteniment de l’equilibri proteic, és un altre pilar que es veu afectat amb l’edat. El cos perd capacitat per plegar i reciclar proteïnes correctament, cosa que en facilita la acumulació. Malaties com l´Alzheimer estan directament vinculades amb aquest error en el control de qualitat proteica.

‘En paral·lel, es presenta una detecció desregulada de nutrients, en la qual les cèl·lules perden sensibilitat a senyals metabòlics clau. S´ha comprovat que un metabolisme predominantment anabòlic accelera l’envelliment, mentre que el catabolisme, promogut per pràctiques com el dejuni, afavoreix la longevitat. En aquesta línia, compostos com la rapamicina han demostrat efectes positius en models animals.

La disfunció mitocondrial és un altre factor central. Els mitocondris, responsables de la producció d’energia cel·lular, es tornen menys eficients amb l’edat, cosa que incrementa la formació d’espècies reactives d’oxigen i provoca danys cel·lulars progressius.

A això se suma la senescència cel·lular, un estat en què les cèl·lules deixen de dividir-se sense morir. Tot i que inicialment actua com a defensa davant de mutacions, la seva acumulació contribueix a la inflamació i al deteriorament tissular.

Amb el temps, disminueix també el nombre de cèl·lules mare funcionals, cosa que limita la capacitat de l’organisme per regenerar-se. Finalment, l’alteració de la comunicació intercel·lular, agreujada per un entorn inflamatori, compromet la funció coordinada dels teixits.

Estratègies per abordar l´envelliment

A dia d’avui hi ha estratègies farmacològiques, nutricionals i genètiques per abordar diversos processos. Fins i tot la microbiota intestinal és clau en la regulació del sistema immune i, per això, juga un paper important en la longevitat.

De tots els enfocaments, la reducció de la inflamació crònica i l’eliminació de cèl·lules senescents han rebut més atenció i s’ha reconegut la importància de la suplementació nutricional en la prevenció del deteriorament funcional.

Investigacions liderades per científics pioners com David Sinclair han demostrat que hi ha compostos naturals capaços d’afavorir un envelliment saludable. Aquests compostos, coneguts com a mimètics de la restricció calòrica, imiten els beneficis del dejuni en activar rutes genètiques relacionades amb la longevitat.

Entre ells hi ha l’espermidina, berberina, resveratrol i quercetina. El trans-resveratrol i la quercetina, per exemple, estimulen l’activitat del gen SIRT1, implicat en la reparació de l’ADN i en processos cel·lulars que alenteixen l’envelliment. A més, el trans-resveratrol millora la sensibilitat a la insulina de manera dependent de la dosi. La quercetina, per la seva banda, és un flavonoide amb propietats antiinflamatòries, la funció principal de les quals és eliminar cèl·lules senescents, que són responsables de processos degeneratius relacionats amb l’edat.

Un estudi recent realitzat per Murugesan et al. (2023) va demostrar que la combinació de quercetina i trans-resveratrol redueix significativament els dipòsits de greix, cosa que reforça el seu potencial com a teràpia metabòlica.

Una altra molècula rellevant és el NAD⁺ (nicotinamida adenina dinucleòtid), un coenzim essencial en el metabolisme energètic i en l’activació de les sirtuïnes. La seva producció pot augmentar-se mitjançant precursors com la nicotinamida ribòsid o els mononucleòtids de nicotinamida (NMN), però nosaltres a Neolife recomanem àmpliament la teràpia intravenosa amb NAD⁺ ja que és més efectiva.

L’espermidina també destaca per la seva capacitat per induir l’autofàgia, un procés clau en la renovació cel·lular, amb efectes importants en la diferenciació i la maduració de les cèl·lules.

Per acabar, la berberina, un compost natural amb mecanismes similars a la metformina, activa el gen AMPK, considerat un regulador mestre del metabolisme. La seva acció afavoreix la biogènesi mitocondrial, millora la sensibilitat a la insulina i contribueix al control dels nivells de glucosa a la sang.

Suport científic de l’abordatge terapèutic

Recentment es va donar a conèixer l’estudi COSMOS, presentat el març del 2025 a les sessions científiques de l’American Heart Association. Aquest assaig clínic aleatoritzat va avaluar si la suplementació diària amb multivitamínics pot alentir l’envelliment biològic, mesurat a través de rellotges epigenètics basats en la metilació de l’ADN.

Hi van participar més de 950 adults grans (edat mitjana: 70,2 anys), a qui se’ls van fer anàlisis sanguinis a l’inici i als 12 i 24 mesos. Als cinc rellotges epigenètics estudiats, el grup que va rebre multivitamínics va mostrar un envelliment biològic més lent en comparació del grup placebo. Aquest efecte es va traduir en una “alentiment” d’aproximadament quatre mesos d’envelliment. Els beneficis van ser fins i tot més grans en aquells amb envelliment accelerat a l’inici de l’estudi.

Aquestes troballes se sumen a l’evidència ja existent, com els resultats del Physicians’ Health Study II, que va mostrar una reducció del risc de càncer invasiu amb l’ús de multivitamínics, així com un menor deteriorament cognitiu i pèrdua de memòria relacionada amb l’edat.

Tot i que encara cal replicar aquests resultats i aclarir mecanismes, estudis com el COSMOS, juntament amb dades del Physicians’ Health Study II i revisions de la USPSTF, reforcen la idea que una bona nutrició i una suplementació adequada poden ser aliats en la prevenció del deteriorament associat a l’edat.

La longevitat saludable no és el resultat d’una única intervenció, sinó de la integració de múltiples factors: genètica, nutrició, estil de vida, salut metabòlica, balanç hormonal i control de la inflamació.

Evidentment, els suplements no substitueixen una dieta equilibrada ni un estil de vida saludable, però representen una eina valuosa dins de l’enfocament preventiu i podrien complementar i actuar sobre marcadors clau de l’envelliment.

No obstant això, gràcies a la ciència, avui tenim eines prometedores que ens permeten intervenir abans que aparegui la malaltia. I entre elles, els suplements ben indicats tenen un lloc cada cop més sòlid.Estudis com el COSMOS obren una nova via per considerar la suplementació com un complement raonat i basat en evidència dins la medicina de longevitat.

BIBLIOGRAFIA

(1) Ni YQ, Liu YS, New Insights into the Roles and Mechanisms of Spermidine in Aging and Age – Related Diseases. Aging Dis. 2021 Dec 1;12(8):1948-1963.

(2) López-Otín C, Blasco MA, Partridge L, Serrano M, Kroemer G, The hallmarks of aging, Cell. 2013 Jun 6;153(6):1194-217

(3) Sesso HD, Manson JE, Aragaki AK et al. COSMOS Research Group. Effect of cocoa flavanol supplmentation on preventing cardiovascular disease events: The COSMOS randomized clinical trial. Am J Clin Nutr. 2022; 115 (6): 1490-1500

(4) Gaziano JM, Sesso HD, Christen WG, Bubes V, Smith JP, MacFadyen J, Schvartz M, Manson JE, Glynn RJ, Buring JE. Multivitamins in the prevention of cancer in men: the Physicians’ Health Study II randomized controlled trial. JAMA. 2012 Nov 14;308(18):1871-80. doi: 10.1001/jama.2012.14641. Erratum in: JAMA. 2014 Aug 6;312(5):560. PMID: 23162860; PMCID: PMC3517179.